La xifra se situa entorn del 5% del total. Aquest és un dels aspectes que posa de manifest l’estudi Adolescents, també a la xarxa. Reptes de l’acció socioeducativa davant la generació de l’1×1. Els usos d’internet i els smartphones per part dels adolescents escolaritzats de Granollers que han fet els psicòlegs Jordi Bernabeu i Isidre Plaza, de les àrees de salut pública i educació de l’Ajuntament.
El treball fa una comparació de l’ús que es fa de les noves tecnologies en funció de l’edat (segon o quart d’ESO), del gènere i també es valora les diferències entre aquells alumnes de centres que apliquen el programa 1×1 (integren l’ordinador portàtil com a eina de treball personal de l’alumne) i els que no.
Arriba a algunes conclusions. Per exemple, constata com a pràctica “estesa i generalitzada” la utilització de molts dispositius, durant molt de temps i amb molta connexió a internet. En xifres: el 83% dels 905 alumnes enquestats tenien telèfons mòbils de propietat, el 86% ordinadors amb connexió a internet, el 85% dispositius per escoltar música i el 55% una televisió de propietat. Gairebé la meitat reconeixen que estan més de dues hores al dia connectats amb el telèfon intel·ligent i l’ordinador, i consideren que un dispositiu sense connexió a la xarxa no té el mateix valor.
L’edat condiciona la disponibilitat d’aparells: tenen mòbil més alumnes de quart que de segon. Els de quart, a més, també els fan servir més temps i per qüestions més diverses: és més habitual un ús per buscar informació del seu interès o per compartir-la. Els estudiants de quart d’ESO també tenen més referents davant de determinades situacions conflictives. Per exemple, si es trobessin amb un problema per l’enviament de fotos íntimes seves sense permís els alumnes més grans tindrien més tendència a confiar el problema en un adult que els de segon d’ESO. Ho farien el 55,4% enfront del 45,8%. Amb tot, es constata que els adults –pares i professors– no acostumen a veure’s com un referent. També s’ha vist “la majoria dels problemes derivats de l’ús d’aquests aparells i de les xarxes eren entre els alumnes i no de gent de fora”, explica Plaza.
RELACIONAR-SE O JUGAR
Les diferències entre nois i noies es troben en l’objectiu que els porten a fer servir mòbils i ordinadors. Per a elles, els motius relacionals són més importants que per als nois (91,4% enfront del 83,4% dels nois). Elles també són més propenses a tafanejar: el 47% enfront del 28%. En canvi, per als nois és més important l’ús recreatiu: només hi aposten el 28% de les noies enfront del 75% dels nois. Ells també és més habitual que els facin servir per fer bromes i per lligar.
La recerca desmitifica la idea que un major ús dels ordinadors implica un major risc d’estar-ne enganxat. “L’ordinador com a eina de treball i amb l’acompanyament d’un adult no és un factor de risc”, assegura Bernabeu. Els estudiants de centres on s’aplica aquest programa no passen més hores connectats –fora de l’escola– que aquells que van a centres on no s’aplica. Fins i tot, el percentatge d’estudiants que estan més de dues hores al dia connectats a l’habitació és una mica inferior.
En general, s’ha vist que els estudiants són poc actius a l’hora de generar continguts. “Consumeixen vídeos de Youtube però no en pengen”, posa com a exemple Bernabeu. “I si ho fan no li donen el valor d’estar generant continguts”, afegeix Plaza.
{{ comment.text }}