Les dades del Banc d’Espanya que ha fet públiques el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques mostren aquest descens, però assenyala els creixements importants que s’han produït, per diferents circumstàncies, tant en els dos principals ajuntaments, Granollers i Mollet, com en els de l’Ametlla, Montmeló, Sant Fost i Figaró, per assenyalar els casos més significatius.
El deute viu fa referència als crèdits que els ajuntaments tenen subscrits amb entitats bancàries. Això exclou el deute amb proveïdors que, en molts casos, ha passat a computar-se arran del plans de pagaments que va impulsar el Ministeri en els dos últims exercicis a partir de crèdits que servien per pagar factures pendents. El deute viu es va incrementar, però, en canvi va baixar el que els ajuntaments tenien amb els proveïdors, en molts casos industrials de la zona.
La correcció de l’endeutament va ser a la baixa en la major part dels municipis, però les excepcions vénen justificades en la majoria dels casos. L’Ajuntament de Granollers, per exemple, ho atribueix a una modificació en els criteris comptables.
L’absència de finançament per part d’administracions superiors és un dels motius que citen els ajuntaments més endeutats. És el cas de Mollet, que cita determinats serveis com les places d’escola bressol, l’Institut Municipal de Serveis als Discapacitats, l’empresa municipal de formació o l’Escola de Música, que han vist reduït o suprimit el finançament de la Generalitat, però que l’Ajuntament continua prestant. “El govern prioritza el balanç social per damunt del balanç econòmic i, en el temps de crisi actual, ha decidit no tancar serveis públics, sinó continuar ajudant la ciutadania”, diu l’alcalde, Josep Monràs.
En una situació similar d’afectació per impagaments de la Generalitat es troba l’Ajuntament de Figaró, el que més deute per habitant presenta en el balanç. Figaró es va veure obligat a subscriure un crèdit ICO propiciat pel Ministeri d’Hisenda per poder pagar els proveïdors del Pla de Barris que impulsava amb la Generalitat. Els fons autonòmics pendents es van cobrir amb aquest crèdit i es recuperaran quan la Generalitat pagui la seva part. “L’elevat endeutament respon al criteri del Banc d’Espanya i, en canvi, no és el que obliguen a aplicar ni el Ministeri ni la Generalitat, ni el que es compta a la liquidació de l’Ajuntament”, aclareix l’alcalde, Lluc V. Peláez.
A Sant Fost, el creixement prové d’una sentència contrària sobre el cost d’una expropiació en uns terrenys industrials. “Vam haver de demanar crèdit per poder fer el pagament, un cop no van prosperar els recursos, però aquest any ja estem en camí de corregir aquest augment”, diu l’alcaldessa, Montserrat Sanmartí. Sant Fost ha aprovat un pla econòmic i financer per afrontar aquest canvi “sense deixar de donar cap servei a la ciutadania”, aclareix Sanmartí.
Santa Eulàlia i Lliçà d’Amunt exemplifiquen la majoria d’ajuntaments que han reduït el deute. “Hem aconseguit reduir el període de pagament amb els proveïdors de 10-12 mesos a 90 dies”, destaca l’alcalde de Santa Eulàlia, Joaquim Brustenga. La venda de parcel·les i els ingressos pels controls semafòrics han augmentat els ingressos. Lliçà d’Amunt ha reduït el deute arran del sanejament d’una empresa municipal de construcció. L’alcalde, Nacho Simon, diu que a hores d’ara, el deute viu ja ha baixat dels 10 milions. El guany d’ingressos prové de les noves implantacions industrials al municipi.
{{ comment.text }}