Impactats a París

Quatre vallesans expliquen a EL 9 NOU com van viure els atemptats terroristes de París de divendres passat.

El 9 Nou
19/11/2015

Roser Rusiñol, de l’Ametlla, arribava aquest divendres cap a les 11 de la nit a París amb el TGV des de Catalunya amb dos amics més, en Samir Tabouche i la Karolina Piotrowicz, que viuen a Arenys. “Érem al tren quan van passar els atemptats. Havíem d’arribar cap a les 11 i, a les 10, ens va avisar el noi amb qui ens havíem de trobar allà que hi havia hagut uns tirotejos però no sabia per què”, explica Rusiñol, que serà a la capital francesa fent turisme fins aquest dimarts. En aquell primer moment, els van dir que semblava “una cosa aïllada, un problema entre bandes”. Però, després, els va trucar la persona que els havia de donar les claus del pis que havien agafat a través la plataforma d’Airbnb i que just estava al districte 11, molt a prop d’on hi havia hagut un dels atacs terroristes. “Ens va dir que ens venia a buscar a l’estació amb cotxe i que ens deixaria davant de la porta del pis”, comenta Rusiñol. “Pel camí no parava de passar policia. En una cruïlla, estava ple de furgons, bombers i militars. Ens van dir que allà havia passat un dels tirotejos”. Es van instal·lar però els van dir que no sortissin de casa. “Tota la nit, es van sentir sirenes i helicòpters”, relata.

Les primeres informacions els van arribar de Catalunya. “Ens van començar a arribar Whatsapps. Allà, al principi, no s’acabava d’entendre què passava”, diu Rusiñol. Els va passar el mateix a Jordi Planas, historiador de Granollers, i la seva família, que viuen a uns 20 quilòmetres de París des de fa més de quatre anys. Divendres van anar a sopar a la capital francesa després d’anar a l’aeroport a buscar la Júlia, la seva filla gran, que viu a Granollers i just aquest cap de setmana els ha anat a visitar. “Ho vam saber perquè ens van començar a arribar Whatsapps des de Barcelona”. “Vàrem seguir-ho per la televisió francesa i per internet”, explica.

Sílvia Martínez, veïna de la Garriga que ara viu a la capital francesa, es va trobar amb una situacíó semblant. “Estàvem xerrant després de sopar a casa amb un amic, que just rebíem aquest cap de setmana, quan vam rebre un Whatsapp d’un parent a Catalunya que ens deia que hi havia hagut un atemptat a París”, comenta. Guillem Jané, de Cardedeu que estudia periodisme a la Sorbona, havia quedat amb uns amics. El van alertar que no sortís. “Ets a casa? Què ha passat a París?”, em pregunten des de Barcelona”.

L’ENDEMÀ

“Havíem previst anar dissabte a París però no ho vàrem fer”, comenta Planas, que afegeix que entre les víctimes hi havia una companya de feina de la Gemma, la seva parella. En el cas de Rusiñol, relata que van sortir “però durant tot el dia hi havia molt poca gent pels carrers i al metro i força policia i militars”. “Estava tot tancat, fins i tot els bars van tancar a mitja tarda, molt més aviat del normal. Hi havia un ambient estrany i es veia que la gent estava inquieta, tot i que la majoria érem turistes”. “Tot i que hi havia algunes botigues tancades, moltes estaven obertes. Això em va donar una sensació de normalitat que em va tranquil·litzar”, explica Martínez. Al vespre, però, “bars i restaurants estaven inusualment buits”. Rusiñol assegura que diumenge l’ambient era “més normal”. “El metro torna a anar ple i pels carrers hi ha més gent”, deia aquesta veïna de l’Ametlla. “La gent està bastant commocionada. Dissabte a la nit posaven espelmes a les finestres per demostrar el condol a les víctimes”, comentava Planas. Dissabte, a Jané, li va impactar la imatge de la Torre Eiffel sense il·luminar. “Està completament negra, fosca, apagada. Que estrany, sembla ferida, abatuda. Però només és això”, afirma.
Rusiñol descriu la petjada dels atacs als veïns de París. “La gent només parla d’això. No entenen com pot passar. No havien vist mai res igual. Charlie Hebdo va ser més localitzat. Ara tenen por d’anar a segons quins llocs”. També ho descriu Martínez: “La sensació és que és terrible veure tanta tragèdia a prop teu i sentir una impotència tan gran davant aquests fets”. “No es pot dir que la vida hagi estat normal però hem fet coses. Conec gent, però, que no ha sortit de casa seva en tot el cap de setmana”, afegeix.

Per Jordi Planas, “tot i que la magnitud no sigui comparable, l’atemptat de Charlie Hebdo del mes de gener passat va ser més xocant per la novetat. Ara convé que les reaccions populars i dels partits polítics, sobretot del Front Nacional, no siguin desproporcionades”.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 867 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't