Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Intermitències, desmemòries i oportunitats perdudes

“Granollers és una ciutat intermitent…”. Així començava un article publicat el juliol de 2012 a la contra d’EL 9 NOU. Fa poc la mateixa expressió era utilitzada, en una columna publicada en una edició especial dedicada a Granollers.

  • El 9 Nou
  • 15/05/2015 | 7:00
  • 0

“La ciutat intermitent” apareixia, ara al diari Ara, com a titular d’un crònica, en què es glossaven un seguit de tòpics locals. No hi havia cap referència al meu article, tant se val, Granollers és, també, una vil·la proverbialment desmemoriada. Desmemòria que ens ha fet viure d’esquena al patrimoni cultural i paisatgístic mes proper. I ens ha instal·lat en la falsa comoditat del recordatori, l’homenatge i la necrològica.

Falten 15 dies perquè arribem a una nova intermitència. Tot i que aquesta no és exclusiva de la ciutat: les eleccions municipals.
Aquests dies comença el llançament de la pirotècnia electoral. Les traques i els castells de foc anunciaran Granollersos fantasiosos, la majoria patètics, improvisats en els darrers quinze dies. Coets i petards, sobretot molts petards, ressonaran en places més o menys buides.

I quin panorama tenim al davant, abans no comenci l’espectacle?
Mayoral ha governat, –o anestesiat? –, la ciutat amb la seva exclusiva fórmula per gestionar una majoria absoluta: omnipresència al vell estil pujolista i conformisme radical. Davant d’aquesta estratègia l’oposició, vés a saber si desmoralitzada o també anestesiada, ha estat irrellevant. El gir sobiranista del país, però, ha jugat una mala passada a l’actual alcalde. Atrapat en la indefinició, –ara sí ara no, o, aquí si, aquí no–, sobre el dret a decidir. Atrapat, també, en el federalisme escapista del PSC, Mayoral ha perdut credibilitat en aquest terreny, tan decisiu per al futur del país. Perquè, més enllà d’arguments més propis de trileros que de polítics, és evident que no es pot deslligar el benestar social i el progrés de Catalunya, del resultat del procés independentista.

Tot i amb això, l’oposició sobiranista –CiU, Esquerra i les CUP– no pot confiar només en aquesta inèrcia de país, si vol recuperar la ciutat. I la resta, tampoc. Les altes dosis de conformisme administrades en els darrers anys han fet perdre a la ciutat nombroses oportunitats. Si hi ha un fil conductor entre les propostes de tota l’oposició és la idea que Granollers s’ha anat convertint en la Ciutat de les Oportunitats Perdudes. I és per això que els partits opositors, si volen credibilitat, hauran de deixar enrere la pirotècnia i els previsibles tòpics electoralistes i presentar propostes de veritat, valentes, imaginatives i, sisplau, il·lusionants.

LA CASA DE CULTURA SANT FRANCESC, UN ESPAI A LA DEIVA

La Casa de Cultura Sant Francesc és una petita capella dins del cèntric casc urbà de Granollers. Ara és un espai indefinit, a la deriva. A la Casa de Cultura Sant Francesc va néixer el mes de maig de l’any 1971 l’art conceptual a Catalunya. Després de la primera edició del Concurs d’Art Jove, tot un seguit d’exposicions d’artistes joves i alternatius el van anar convertint en un espai emblemàtic, no només per a Granollers, sinó per tot el país.

L’antiga capella té un singular privilegi cultural, que ben segur hauria estat ben aprofitat i rendibilitzat per una política cultural amb memòria i criteri. La Casa de Cultura és per on va passar, i ves a saber si encara hi passa, el “Meridià de Granollers”, tal com el definia Alexandre Cirici Pellicer.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.