Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Joan Figuera: “Els veïns han de confiar en el policia com ho farien en el metge”

Joan Figuera (Barcelona, 1961) és, des del 2012, el cap de la Regió Policial Metropolitana Nord dels Mossos, que aplega el Vallès Oriental, l’Occidental, el Maresme i del Barcelonès Nord. Forma part de la primera promoció de Mossos de l’any 1983. Abans havia estat cap de la comissaria de Granollers.

Els fets delictius es van reduir un 1,8% l’any passat i sumen una reducció de 12 punts en els darrers cinc anys a la regió. Satisfet?
La tendència ha estat a la baixa i continua: vam tancar el primer trimestre de 2016 amb una nova baixada del 4,11% al global de la regió. És un resultat molt satisfactori. També a Granollers, amb una baixada del 0,29% i a Mollet, amb una del 0,47%.

Sobretot baixen els robatoris en establiments…
Un 33% a la regió respecte a l’any 2014. Destaca la comissaria de Granollers amb una davallada d’un 52%. També Mollet, amb un 47%.

A què obeeix?
Al treball de conscienciació fet i perquè les botigues adopten més mesures. A més, hi ha un desplaçament de la delinqüència cap als robatoris en habitatges.

Per què?
És més fàcil entrar en un pis o una casa d’una urbanització que no pas en un establiment que té alarma.

Els preocupen els robatoris en habitatges?
És un tema estratègic perquè han anat en augment. A la regió, un 16% durant l’any passat i, durant el primer trimestre, un 20%. Tot i això, hem tingut els augments més baixos de l’àmbit metropolità.

Què fan per combatre’ls?
Setmanalment, analitzem els fets que es produeixen i decidim com ens reforcem allà on detectem que hi ha més incidència. A la comarca, les zones més sensibles són tot l’entorn de l’Ametlla, Bigues i Riells i de Caldes cap amunt, tot i que darrerament hem tingut més incidència en poblacions del Montseny. Tenim controlat que les bateries de lladres actuen de forma simultània en àmbits del Vallès Oriental, del Vallès Occidental i del Maresme. I quan aquí els fem pressió, notem un desplaçament cap a altres zones.

Com actuen les bandes?
Volten per les urbanitzacions i busquen els punts dèbils. La mateixa nit o en dies següents, cometen el robatori. Són entrades ràpides, per una finestra o rebenten el bombí de la porta.

Què s’emporten?
Objectes fàcils de localitzar. Rellotges, joies, moneders, diners amagats en un calaix, aparells electrònics, les claus del cotxe… L’entrada és molt ràpida però la sortida també. En alguns casos, tenen controlat el temps de resposta policial. Saben que arribem en entre 7 i 12 minuts després de rebre l’avís. Per tant, si saben que algú els ha descobert marxen.

Però, de vegades, els enxampen in fraganti.
Gràcies al patrullatge dirigit es redueix el temps de resposta i els podem enxampar dins la casa o quan fugen.

Comparteixen informació amb les policies locals?
Hi ha mecanismes de coordinació i de cooperació. Els enviem un butlletí setmanal amb els fets i possibles autors, fotos… Qualsevol policia pot saber quins malfactors estan actuant.

Robatoris amb violència.
Són els mínims. Es poden produir si els lladres són sorpresos pel propietari. Poden utilitzar la violència per fugir o, fins i tot, per sostreure més diners. Robatoris amb violència planificats ja amb l’objectiu de trobar-se algú a l’habitatge són pocs, tot i que produeixen molta alarma.

Quan es donen molts casos en una mateixa zona…
Fem contactes amb Mossos de la unitat de proximitat o de relacions amb la comunitat. Es fa un treball de compartir informació.

Però hi ha veïns, per exemple, a Cànoves i Sant Pere, que han decidit muntar patrulles. Què els diria?
Han de trucar-nos de seguida que tinguin coneixement d’un fet i no actuar ells contra els lladres perquè això representa un risc. Han de confiar en el professional de la seguretat pública com ho farien en un metge.

I la contractació de seguretat privada?
Pot fer la seva feina preventivament. Tenen l’obligació de col·laborar amb la policia i davant de qualsevol fet requeriran l’actuació de policia local o Mossos.

Què en pensa que els veïns creïn un grup de Whatsapp per compartir informació sobre robatoris?
La informació ha passat de ser ràpida a instantània. Però s’hi ha de posar una dosi de responsabilitat. Quan algú explica que ha patit un robatori a les xarxes el missatge es multiplica. Cal anar alerta sobre la validesa del missatge que rebem perquè no sempre la informació és acurada.

Com actuen per detectar la radicalització jihadista?
Amb la investigació, els mecanismes d’informació i intel·ligència policial. I amb la feina al carrer amb les unitats de seguretat ciutadana. Tenim una xarxa de contactes que permet detectar un possible cas: perquè un nen explica a l’escola alguna cosa que es comenta a casa seva, per una pintada en un carrer, per un actitud determinada en una entitat esportiva…

Què fan?
Comprovem la informació. Des dels atemptats de Charlie Hebdo, el gener de 2015, hem treballat més de 500 informacions. En menys de 30, s’ha obert una investigació. Fins al final, s’ha seguit un cas que va derivar en la detenció de 13 persones, set entre Terrassa i Sant Quirze.

Hi ha un perfil?
Poden radicalitzar-se persones sense antecedents que es poden deixar persuadir. O persones que ja havien delinquit prèviament.

Els policies estan en el punt de mira?
Entre els primers objectius hi ha la policia, l’exèrcit o el poble israelià. També els grans esdeveniments esportius com la fórmula 1 o MotoGP o qualsevol festa major important.

Ens hem de preocupar?
No hi ha cap amenaça concreta però sí una amenaça latent.
En aquests grans esdeveniments deuen tenir en compte aquesta amenaça…

Tot dispositiu, per petit que sigui, dóna un plus de seguretat per l’amenaça jihadista. El cos incorpora mecanismes de protecció i materials com l’armilla antibala per a cada agent.

Per això veiem controls amb armes llargues i mossos amb la cara coberta…
Tapar-nos la cara ha de ser únicament i exclusivament perquè hi ha una situació que demana un plus de protecció per al policia. Ho hem de considerar com una excepció. Les armes llargues són perquè s’ha vist que els terroristes a Europa han fet atemptats amb armes de guerra que no es poden combatre amb la pistola normal.

Això no pot fer que el policia es vegi més llunyà?
A poc a poc, aquesta imatge anirà essent acceptada. No hauria de generar rebuig, i més si fem l’esforç de veure la dimensió de l’amenaça.

Quin paper hi tenen les policies locals?
Només a la regió, un miler de policies locals han rebut formació per detectar casos de possible radicalització. Estan al carrer i poden ser claus en la detecció.

La lluita contra el radicalisme ha de ser compatible amb el respecte cap a la religió musulmana. És difícil?
No s’ha de criminalitzar cap col·lectiu. És el primer principi. Hem d’incorporar la tolerància, és a dir, entendre la diferència i acceptar-la.

Es torna a córrer massa a les carreteres?
Hi ha un cert repunt en la velocitat. El primer trimestre de 2016, els accidents derivats d’una velocitat excessiva són un 9% més que en el mateix període de l’any passat. Estem fent un estudi dels trams de via on hi ha hagut aquesta mena d’accidents per situar-hi radars.

Els preocupa l’ús de dispositius mòbils al cotxe?
No només es parla, també s’escriu. Genera més perill sobretot si es corre massa.

Aviat farà 15 anys del desplegament dels Mossos a Granollers. Va ser la porta d’entrada a la regió metropolitana i, més tard, a Barcelona. Quina importància creu que va tenir aquest pas en el desplegament global del cos?

Granollers va ser la primera comissaria metropolitana que es va obrir l’any 2001. Es va convertir en l’avantsala del desplegament a Barcelona l’any 2005. Per primer cop, la realitat urbana i la casuística delinqüencial ja eren molt semblants a allò que ens trobaríem a Barcelona. Granollers es va convertir en una mena d’escola per donar experiència en els àmbits d’investigació, informació…

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.