Ho han fet possible els punts obtinguts en un reguitzell d’actuacions memorables.
Després d’un escalfament consistent en una victòria d’etapa a la Tirrè-Adriàtic i un segon lloc (amb dues victòries d’etapa) a la Volta a Euskadi, la primera alegria grossa de l’any va arribar a l’abril, quan el vallesà va guanyar la Fletxa Valona, a Bèlgica, una de les seves curses preferides. Va ser el primer cop que Purito guanyava una gran clàssica i la victòria el convertia en el tercer espanyol que guanyava la prova i en el primer català vencedor d’una clàssica des que Miquel Poblet va guanyar la Milà-San Remo el 1959.
Al maig, Joaquim Rodríguez va saltar al primer pla de l’actualitat ciclista mundial amb una memorable actuació al Giro d’Itàlia. Purito va mantenir-se 10 dies al liderat (era el primer català que es posava la maglia rosa des de 1961) i només el va deixar escapar a l’últim sospir: a la contrarellotge de l’últim dia. Un segon lloc, un altre cop, històric: Rodríguez va convertir-se en el primer català que acaba al podi final del Giro d’Itàlia.
El vallesà va reaparèixer a la Vuelta a Espanya i va contribuir, en gran mesura, a fer que l’edició d’enguany sigui considerada una de les millors de la història de la prova. Purito va ser líder de la Vuelta durant 13 dies, fins que un error tàctic de l’equip va permetre l’exhibició d’Alberto Contador a la recordada etapa de Fuente Dé; al final, Purito es va haver de conformar amb el tercer lloc del podi. Amb la victòria al Giro de Llombardia, a l’octubre, Rodríguez ha inscrit el seu nom a la història d’una cursa mítica.
Per tot plegat, el de Parets va acabar el 2012 primer del rànquing mundial UCI i el seu poble li ho va reconèixer posant el seu nom al pavelló municipal.
{{ comment.text }}