Josep Ginesta: “És difícil pensar que els empresaris no vulguin crear feina de qualitat”

Josep Ginesta (Sant Antoni de Vilamajor, 1968) és el secretari general del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies des del mes de gener. Professionalment vinculat al sector de les relacions arriba al Departament després d’haver assessorat el govern en les àrees d’Hisenda i Seguretat Social.


El 9 Nou
10/06/2016
Granollers

Hi ha opcions que es compleixi la voluntat de la plantilla de continuar treballant en un projecte industrial a la planta de Valeo a Martorelles?
Hi ha opcions si Valeo compleix els seus compromisos d’apostar decididament per la reindustrialització. Hi ha molts elements perquè pugui tenir èxit. En el cas de Valeo tenim la sensació que no hi ha hagut prou informació sobre la taula per acabar de treballar tots en la mateixa línia. Cal molta transparència amb el comitè d’empresa i amb les 160 famílies que estan perdent la feina, perquè és una qüestió de sensibilitat i de responsabilitat social.

La petició dels treballadors de Valeo d’aconseguir una reindustrialització no era gens gratuïta. Al Vallès, assistim a un procés de substitució de l’activitat productiva per altres activitats, sobretot logístiques. És un risc que la feina que s’acabi generant sigui de menor qualitat?
Compartim la visió que l’ocupació de sectors de l’entorn serveis creen és de menor qualitat. Celebrem que en l’últim any hi hagi 3.982 persones menys registrades a les oficines del SOC, però seguim havent de treballar per moltes persones que no tenen feina: 27.825 al Vallès Oriental. Però, a més a més, només el 12,6% dels contractes que s’han fet al Vallès Oriental són indefinits. Això va una mica en la línia del que diuen els sindicats: hi ha activitats que són de més valor afegit i que tenen més capacitat de generar ocupació estable i ben retribuïda. No ens pot passar que la recuperació econòmica ens porti a tenir un mercat de treball més dualitzat que el que teníem abans de la crisi. És important per a la comarca que seguim cridant a projectes industrials.

Molts discursos oficials fan esment a la necessitat de promoure l’ocupació de qualitat, però baixen els salaris i creix la contractació temporal. Què li diria a qui pregona que la feina segura i estable és pròpia del segle XIX?
No sé quina intenció tenia el senyor [Joan] Rosell quan ho va dir, però la realitat ens demostra que treballarem en diferents oficis i a moltes empreses. També diria que no estar a la mateixa empresa tota la vida no vol dir que la feina no pugui ser estable. I se’m fa molt difícil pensar que el 99,6% dels empresaris d’aquest país, que són petites i mitjanes empreses, no pensin a crear feina estable i de qualitat. Els indicadors, certament, diuen que en els últims anys els salaris s’han moderat molt, que les desigualtats entre els que més cobren i els que menys cobren s’han accentuat i que hi ha un gruix de gent en risc de cronificació en l’atur. Demostració clara del fracàs de les polítiques actives en aquest país, que fan que les persones estiguin molt temps a l’atur i, per tant, que no els hem garantit el dret objectiu a ser ocupables.

En polítiques actives, els ajuntaments –legítimament perquè consideren que responen a la preocupació de la seva població– es llencen a fer tota mena de polítiques d’ocupació, sovint aïllades. Des de la Generalitat s’estan pensant a fomentar accions més unitàries i, probablement, més eficients?
Doncs justament un dels eixos del treball territorial en les polítiques actives és el del desplegament de les estratègies territorials. Cal passar a actuacions en què tots els agents (ajuntaments, consells comarcals, patronals, sindicats i, a més a més, el govern de la Generalitat) es posen d’acord a definir quina és l’estratègia. Un cop definides les prioritats, el SOC només ha d’arribar per posar oli perquè allò acabi funcionant. Però si no definim l’estratègia, estem malbaratant recursos de polítiques actives.

Una petició dels agents socials a les administracions per demanar polítiques de concertació és un fenomen només vallesà?
També és una situació d’altres territoris. Nosaltres, en la definició de la concertació territorial intentarem ser flexibles perquè també tenim clar que hi ha territoris, hi ha comarques, com el Vallès Oriental, que tenen realitats molt diferents. La concertació és absolutament necessària. L’any passat van arribar al Vallès Oriental 14 milions d’euros en polítiques actives i de promoció de l’ocupació. 14 milions d’euros: si preguntem a molts dels aturats del Vallès Oriental si en són conscients, probablement ens trobem amb la sorpresa que fem realitat allò que no sempre hem estat eficients. Ens agradaria que els recursos d’aquest any permetessin que la gent trobés feina, i la trobés al Vallès Oriental, perquè també és una qüestió d’equilibri territorial.

LA PREGUNTA

Està d’acord que els ajuntaments incorporin l’ús del català als requisits per adjudicar contractes públics?

En aquesta enquesta han votat 76 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't