És alcalde d’un poble on no viu.
La llei ho permet i, a més, des de la gent que aquest any ha fet 40 anys fins als que en tenen 5, m’han tingut de mestre o de director.
Quina és la situació de l’Ajuntament després de tants anys de majoria de CiU?
Aprofundirem més en l’auditoria que es fa anualment i en la conjunta del darrer mandat. Però vull deixar clar que no he vingut a rascar la història. Sé que som un ajuntament sanejat.
Governa amb el partit que ha governat des del 79. Pot ser un entrebanc per fer renovació?
No. El que volem és transparència. En el pacte, això queda clar. I ho tinc clar des del dia que em vaig implicar en aquesta pel·lícula: el dia que tingui merders… la vida ja és prou complicada; jo plego. Si hi ha alguna crispació, ens la diem abans i ja està. I, en principi, la cosa funciona.
És el primer ajuntament governat per ERC…
Fa 77 anys hi havia un alcalde republicà.
Sorprèn que un alcalde d’ERC mantingui la bandera espanyola.
Jo no jugo en aquesta guerra. No vull sortir a la premsa perquè la senyora Llanos de Luna m’ha denunciat. Jo defenso un país, no un drap.
No la treu mai?
Les celebracions pròpies del país mereixen un respecte. Aquí no s’havia fet mai l’Onze de Setembre i aquest any el vam fer. Però la guerra de les banderes… Què vol que li digui? No m’identifica. Hi ha un moment històric en què els pobles van perdre el cul per trobar la bandera del poble. I alguns en van fer himnes… Escolti, no! Aquí parlem de gestió, ideologia i de república.
D’aquí a dos anys ha de cedir l’alcaldia a CiU. Es quedarà com a regidor?
Això és futur i no l’hi puc dir, però el pacte diu que el 2017 passaré a tenir la Regidoria d’Ensenyament.
Parli’m de projectes.
Habitatge social. Els joves no es poden quedar a viure perquè no es poden comprar ni una adossada. També volem recuperar un parell de masies abans que caiguin.
Per exemple?
Can Duran. Està en un lloc que com a servei de cara al jovent i les entitats és important. També volem canviar de lloc el casal d’avis i portar-lo a l’edifici que ocupava l’escola Els Vinyals.
I l’economia?
Ens proposem la promoció d’un parell de polígons industrials amb ofertes en ferm per ampliar-los. Representarà la creació de llocs de treball. Perquè tenim un problema: la mancomunitat té el servei d’ocupació de la vall del Tenes, però les empreses, quan van a buscar personal, van a les ETT o al Servei d’Ocupació de Catalunya, amb la qual cosa es col·loca gent que no és de Lliçà. I tenim 399 parats.
En culpa els empresaris?
No. Vaig descobrir que en una indústria important del poble han aparegut 15 persones noves. Els vaig preguntar si les havien anat a buscar al servei d’ocupació de la vall del Tenes i em van dir que no. I vaig preguntar quants n’hi ha de Lliçà de Vall i em van dir que cap, que tots són de Granollers. Això no pot passar.
Però Lliçà de Vall és un poble molt industrial.
Sí. Genera 1,6 llocs de treball per cada ciutadà, però 3.000 persones marxen a treballar a fora. La major part de la indústria està coberta per gent de fora.
Quins polígons volen impulsar?
El Pla. Encara hi ha molt espai ocupable i s’ha posat sobre la taula l’opció d’executar-ho. Hi ha un grup d’empreses que han decidit que allò els interessa i ens han fet la proposta.
Per què estava aturat?
Perquè hi havia El Pla 1 i El Pla 2 i la negociació amb els propietaris d’El Pla 2 no ha funcionat. Els d’El Pla 1 sí que estan per la feina i llavors hem decidit aparcar El Pla 2.
I l’altre polígon?
Palaudàries. Hi ha una multinacional, Ego, que s’amplia i es reorganitza l’espai perquè es pugui ampliar.
Quins plans tenen per a la masia de Can Coll?
Estem negociant, però negociar amb una família que són quatre propietaris és dur. Jo dic que Can Coll ha de ser del municipi. I en aquests moments s’està enfonsant.
Quin és el problema en la negociació?
El fet de no acceptar participar ni fer una permuta de casa per terreny industrial. Amb un pressupost limitat, hem de veure com arribem a un acord.
Quant en demanen?
M’ho quedo per a mi, però molt…
Hi ha hagut ofertes de particulars?
Sí, però l’objectiu és que un edifici tan singular i històric no passi a mans d’una empresa privada.
Per què diu que s’està enfonsant?
L’edifici és molt vell. Caldria fer tota la teulada nova.
Què hi farien si fos municipal?
En aquest poble no hi ha un centre per a les entitats i l’objectiu és oferir a la ciutadania un lloc on la gent es pugui trobar. Probablement a tota la part de dalt hi podria anar un museu, una sala per a actes públics… Som un poble de 6.000 habitants i quan parles de certes coses la gent al·lucina. Per exemple, per què volem un museu?
Per què?
Perquè en algun lloc hem de recollir la història i el que podem exposar. La infrastructura cultural i la social són dues coses bàsiques.
I als barracons dels Vinyals, què hi pensen fer?
El gimnàs cobert que no té ara l’escola Les Llisses.
Lliçà de Vall no té un centre urbà clar.
No. Un dels objectius és crear una centralitat perquè tenim l’església a la punta del passeig, l’ajuntament vell, que tenia certa gràcia, convertit en jutjat… I la plaça que és com la plaça de Vic, però sense encant. Ningú posarà les taules del bar al mig de la plaça.
Com ho pensen fer?
El que estem fent és tancar la plaça al trànsit de 4 a 9 del vespre a l’estiu, i de 4 a 7 a l’hivern perquè és un lloc molt maco, però hi ha un carril per on passen cotxes. I amb l’associació de comerciants es fan activitats els dissabtes i divendres a la tarda, a la sortida de l’escola.
Com respon la gent?
Bé, però tenim un problema greu: per venir al centre s’ha de fer amb cotxe i passa que per la banda de ponent, en cotxe, està més a prop Parets. L’oferta comercial no és prou àmplia, i ja que agafes el cotxe, què fas? Vas a Granollers…
Són un poble dormitori?
Jo diria que no del tot, però una de les coses que hem debatut políticament és per què la gent no baixa al mercat. Aquí tenim un mercat el dissabte que va començar a tot el pàrquing de darrere de l’Ajuntament i es va anar fent petit.
Per què?
Miri, si t’has passat tota la setmana treballant fora del poble, arribant a les tantes, què fas el dissabte? Neteja. Si 3.000 persones de Lliçà treballen a fora, es queden a dinar a fora i arriben a les 7, les 8 o les 10 del vespre, què fan el dissabte? Es lleven tard, gaudeixen de la casa, porten els nens a fer esport…
I les celebracions populars no ajuden?
La festa del pou de glaç va tenir molta gent i la festa major és el primer cap de setmana de juliol, però la setmana següent no veus ningú al poble.
A Lliçà d’Amunt tenen el mateix problema.
Però Lliçà d’Amunt tenia un nucli molt consolidat. Aquí l’Ajuntament vell era una masia i les quatre cases del voltant. Quan creix Lliçà de Vall? Quan se sap que Barcelona és olímpica i la gent de l’àrea metropolitana es ven un pis per 15 milions quan n’hi havia costat 2 i puja cap aquí dalt.
Com afronten el problema de Can Vilardebó?
És una de les urbanitzacions més descuidades perquè va créixer com un bolet. Els veïns es van fer la claveguera, la vorera, van asfaltar el tros de davant de casa… però ningú no els va posar llum. Aquí s’ha badat i hem d’actuar ràpidament.
I què tenen previst?
Posar llum ja. Hi ha gent que diu que es faci tot, però això es paga amb contribucions especials. Si a un senyor jubilat que cobra una pensió li dic que ha de pagar 30.000 euros perquè la seva finca fa 2.000 metres quadrats…
I per a la resta?
Que es puguin fer els pagaments a terminis i agafar el compromís que qui hereti la casa pagarà la resta. Cal pensar en la gent gran. Per això estem estudiant el bus o taxi d’acompanyament, amb el qual els avis que viuen sols podrien anar a la farmàcia, al metge, a l’hospital, a comprar, a fer-se el DNI.
{{ comment.text }}