La conca del riu Besòs ja té censades més de 250 espècies d’aus

Els nivells de presència d’amoni –a elevades concentracions és tòxic per a la vida aquàtica– a les aigües superficials dels rius de la conca del Besòs han experimentat una caiguda significativa en els darrers 25 anys des de la creació del Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs.


El 9 Nou
04/03/2013

La millora també arriba amb l’obertura progressiva de 16 depuradores i la construcció d’uns 300 quilòmetres de col·lectors per canalitzar les aigües brutes. Fa 25 anys, el riu presentava nivells d’entre 40 i 50 mil·ligrams per litre d’amoni. Ara, la xifra s’ha reduït a quantitats inferiors a 1mg/l en els trams alts i mitjans dels rius de la conca. Als cursos més baixos de la conca, la presència d’amoni és inferior a 10mg/l. La reducció de la presència d’aquest element ha estat bàsica per a la millora de la qualitat dels cursos d’aigua i, de retruc, per recuperar la presència de rius i la resta d’éssers vius dels ecosistemes propis de ribera.

En aquests 25 anys, els rius de la conca del Besòs –el Congost, el Tenes, el Mogent i la riera de Caldes són els més importants de la comarca– han experimentat una important millora del seu estat que es visualitza en altres indicadors. Un d’ells és la presència de macroinvertebrats –són els més sensibles a la contaminació i en provoca la desaparició–, que assoleix nivells de qualitat de 9 o 10 sobre una escala de 10 a les capçaleres dels rius. Als trams mitjans i baixos, obté uns índexs de 5 o 6. També hi ha hagut una recuperació de la presència de peixos. El 1994 van aparèixer les primeres carpes –un dels peixos més resistents a la contaminació i a la manca d’oxigen– al Congost després de 30 anys sense que se n’haguessin vist. Ara, ja se’n troben a tots els rius de la conca i, a més, amb la presència d’espècies autòctones com el barb de muntanya o la bagra o l’anguila.

Fora de l’aigua, la millora dels rius s’ha traduït en la recuperació de la fauna: ja s’han detectat més de 250 espècies d’aus que viuen de forma permanent o puntual als diversos trams dels rius. Entre els mamífers, destaca el retorn de la llúdriga de la qual se n’han trobat rastres a les lleres del Congost i del Tenes. Però, també, de la musaranya aquàtica, el turó o la rata d’aigua. El biòleg Andreu Salvat, expert en la gestió de rius, alerta del problema que representa la presència d’espècies invasores, “que cada vegada són més importants i desplacen les espècies autòctones”. “També cal tenir en compte l’elevat grau d’urbanització de l’entorn fluvial a bona part de la conca”, afegeix.

L’actual president del Consorci del Besòs i alcalde de Parets, Sergi Mingote (PSC), destaca la important millora de la qualitat ambiental dels rius en aquests anys que han permès “recuperar el riu com un bon entorn ciutadà”.

Per aquesta millora, ha estat clau la construcció de 16 estacions depuradores, que gestiona el Consorci del Besòs. Entre totes, depuren 1.500 litres d’aigua cada segon, 40 hectòmetres cúbics l’any. Les aigües residuals ja no arriben directament als rius. S’ha desenvolupat una xarxa de 300 quilòmetres de col·lectors en alta i amb 45 punts de bombament per a les aigües residuals. El Consorci del Besòs ha assumit les competències en sanejament de 39 municipis que sumen 450.000 habitants i unes 4.000 empreses. Per al geògraf Josep Gordi, de Mollet, “la gran fita és assegurar el funcionament del sistema de depuració d’aigües residuals, és a dir, que ni una gota d’aigua negra del clavegueram vagi a parar al conjunt de rieres i rius”.

Un altre element important per a aquest canvi ha estat garantir un cabal ecològic. Hi ha ajudat els transvasament indirecte de l’aigua del Ter que arriba per ser consumida a les llars a través de la xarxa d’ATLL i va a parar als rius de la conca del Besòs després de ser tractada a les depuradores. També hi ha hagut intervencions per recuperar l’espai fluvial: destaca la creació dels aiguamolls de Can Cabanyes, a Granollers, en l’espai que ocupava l’antic abocador i que ara formen part del sistema per millorar la qualitat de l’aigua tractada a la depuradora de Granollers. “Tota aquesta tasca està servint per apropar la natura a la ciutadania. Hem recuperat el riu com un entorn ciutadà”, diu Mingote, que aposta per seguir estenent l’actual xarxa de camins fluvials per tota la conca.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 876 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't