Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

La construcció d’habitatges ‘pren aire’ després de vuit anys de caiguda

L’edificació residencial enfila un tímid camí de recuperació. Després de set anys de caigudes, les xifres de l’any passat es mantenen lluny dels temps de la bombolla, però superen clarament els registres del període de crisi.

  • El 9 Nou
  • 12/02/2016 | 16:00
  • 0

L’estancament de l’edificació residencial, un dels màxims reflexos del període de crisi dels últims vuit anys, marca una clara tendència a trencar-se. Les dades mostren una remuntada encara incipient, que s’intueix que es mantindrà quan es ratifiquin les noves promocions que s’estan anunciant en alguns municipis, especialment a Granollers. Representants del sector consultats per aquest periòdic es mostren encara prudents, però assenyalen que el mercat està donant símptomes de recuperació des de fa més d’un any.

Les dades justifiquen la prudència que encara impera en el sector. L’edificació residencial encara està en xifres baixes, però clarament superiors a les dels exercicis precedents. La nova edificació residencial va tocar fons el 2014, amb només 67 habitatges construïts en els 39 municipis del Vallès Oriental. Els registres han repuntat clarament durant el 2015. Les dades del Departament de Territori i Sostenibilitat revelen que en els primers nou mesos de l’any passat (les últimes dades disponibles són del tercer trimestre), el nombre d’habitatges iniciats ja doblava els de tot l’exercici precedent, amb 132 pisos.

El llarg període de crisi ha coincidit amb un progressiu descens del preu dels habitatges. “En algunes poblacions s’havia tocat fons, i això ho demostra que ja hi ha llocs on comença a pujar”, explica Mercè Reyes de la immobiliària Vallès Llar Nova, a Mollet. És un diagnòstic amb el qual coincideix Jordi Maspons, de la immobiliària Forcadell, de Granollers. “Els preus són més assequibles”, admet.
A banda dels preus més ajustats, la principal contribució al creixement que s’apunta al sector prové d’una nova realitat en el sistema bancari. La restricció de les hipoteques que va imperar en els primers anys de la crisi va deixar el sector immobiliari pràcticament paralitzat. En els últims mesos, la banca ha obert les hipoteques i, tot i que en condicions més restrictives en promocions externes que amb alguns dels habitatges que havien quedat en les seves mans, estan concedint préstecs que propicien que hi hagi més compres. “Els bancs encara van amb compte i posen condicions, però estan concedint hipoteques”, assenyala Mercè Reyes.

Però la influència de la banca encara té una extensió més. Si bé els interessos baixos afavoreixen el sector financer per accedir a préstecs, el perjudiquen per oferir rendibilitats interessants en alguns dels seus productes. Per això, les persones interessades a invertir tornen a mirar amb interès el sector immobiliari, que ofereix més rendibilitat que alguns productes financers.

Són unes primeres realitats que donen “motius per a l’optimisme” –en paraules de Mercè Reyes–. El sector camina cap a una normalització. Les dades són lluny de les que es registraven en els temps de la bombolla, però difícilment el sector recuperarà aquelles xifres (tampoc no és clar que sigui desitjable). Amb tot, la comparació amb aquelles xifres dóna una idea de la dimensió de la caiguda registrada en aquests anys. El màxim d’habitatges iniciats es va marcar fa just 10 anys, el 2005, quan es va superar clarament la xifra dels 6.000 a tota la comarca. Comparat amb la dada de l’any passat, suposaria multiplicar per 100 el nombre d’habitatges nous que s’estaven edificant. L’any següent es van tornar a superar els 6.000 habitatges nous, i la davallada no va començar fins al 2007 (3.700 habitatges iniciats), per agreujar-se en els exercicis següents (1.126 el 2008, 427 el 2009), fins a arribar als mínims el 2013 (158 habitatges) i 2014 (68).

Durant aquests anys, l’atonia del mercat no havia fet possible ocupar tots els habitatges construïts, però les promocions tornen a aparèixer. Amb matisos. “Acostuma a ser habitatge de nivell i en zones prime”, apunta Maspons. “Per donar sortida al que hi ha per vendre a les perifèries encara falta temps”, afegeix.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.