Els advocats defensors dels sis regidors, exregidors i l’alcalde de Lliçà d’Amunt, acusats d’un delicte contra el medi ambient pels abocaments d’aigües residuals d’una urbanització a un torrent, centren la seva defensa a demostrar que la competència i, per tant, la responsabilitat, era de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i no de l’Ajuntament.
El fiscal, en canvi, va insistir que el clavegueram des d’on s’abocaven les aigües fecals depèn de l’Ajuntament, que té l’obligació d’evitar els abocaments al medi. El judici ha començat aquest dijous al Jutjat Penal número 3 de Granollers, però s’ha ajornat per manca de temps i continuarà el 27 de març amb la declaració dels acusats i de la resta de testimonis.
Els set acusats són l’actual alcalde, Nacho Simón (PSC); el regidor d’ERC i alcalde entre els anys 2003 i 2007, Joaquim Ferriol (ERC); Francisco León (ICV-EUiA), regidor d’Obres del 2003 al 2007; Pere Grau (CiU), regidor de Medi Ambient de 2007 a 2011; Maria Marcos (PS), regidora d’Obres i Serveis des del juny de 2007, i els dos regidors que van ocupar l’àrea de Medi Ambient entre els anys 2003 i 2007, Ferran Miralles i Ferran Gellida (ERC).
L’any 2008 l’Associació de Veïns de Ca l’Artigas va comunicar a Fiscalia que el clavegueram dels carrers Priorat, les Garrigues i Penedès abocava aigües fecals sense depurar al torrent Paiaigua. Durant el judici, el fiscal fa posar de relleu que el mateix advocat de l’Ajuntament va admetre en un document que la titularitat, gestió i manteniment dels col·lectors era competència municipal; un fet que va ratificar una tècnica de l’ACA, segons la qual l’Ajuntament podia haver construït un col·lector per conduir les aigües negres fins la depuradora de Montornès. Va dir que l’ACA va finançar l’obra però la competència seguia sent municipal.
En canvi, tècnics municipals van declarar que la construcció del col·lector és una obra de sanejament en alta i, com a tal, correspon fer-la a l’ACA. Josep Arráez, gerent del Consorci del Besòs va detallar el conveni que va firmar el consorci amb l’ACA i l’Ajuntament l’any 2009 per fer les obres de sanejament que van solucionar el problema a partir del 2010. Les obres les va finançar l’ACA i aquest és un aspecte que van remarcar les defenses: si no fos competència de l’ACA no hauria assumit el pagament.
Un dels tècnics municipals va posar de relleu també el fet que l’any 2002 l’Ajuntament havia redactat un projecte tècnic per evitar els abocaments i que l’havia posat a disposició de l’ACA, però finalment l’agència ho va desestimar.
L’exdirector de l’ACA entre els anys 2006 i 2011, Manuel Hernández, també va insistir que els col·lectors en baixa, que formen part del clavegueram municipal, són competència de l’Ajuntament, però els col·lectors en alta, que porten les aigües fins a la depuradora, són de l’ACA. En aquest sentit, va recordar que el Pla de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes (PSARU) de l’any 2005 recollia l’actuació a Ca l’Artigues i que es va actuar “amb celeritat” per tenir resolt el problema l’any 2010.
{{ comment.text }}