Muñoz s’enfronta a set anys de presó pels delictes de prevaricació urbanística i falsedat en document oficial. En el cas de Valls, es demana un any de presó per prevaricació urbanística. Per a tots dos, a més, la fiscalia demana penes d’inhabilitació per ocupar càrrecs públics, de 13 i 8 anys respectivament. En canvi, les seves defenses en proposen la lliure absolució en considerar que no han comès cap mena de delicte. El judici, que s’ha fet aquesta setmana a l’Audiència de Barcelona, va quedar vist per sentència.
La defensa de Muñoz va posar de manifest que l’acusat no tenia cap mena d’interès en la concessió dels permisos a Mercadona. “Ell no obté cap benefici. Els únics interessats eren els polítics per apuntar-se un punt i poder dir que s’estaven creant llocs de treball”, va apuntar l’advocat en les conclusions. També va assegurar que algú –sense concretar– es va aprofitar del secretari, que feia poques setmanes que treballava a l’Ajuntament. “Convenia que els signés un secretari acabat d’arribar”. Per tot plegat, entén que no es pot parlar de prevaricació urbanística, com fa la fiscalia. “Calia actuar de forma intencionada. Es pot dir que va actuar de forma negligent i prou”.
PETICIÓ DELS POLÍTICS
En el darrer torn de paraula al qual tenen dret els acusats, el mateix Muñoz va dir que “no era conscient que s’estigués cometent una irregularitat”. “Em vaig ajustar a allò que els polítics volien que s’aprovés”. En aquest sentit, va recordar que el regidor de l’àrea va elevar la llicència d’obres al debat de la junta de govern del 9 d’abril de 2008 aquell mateix dia, fet que no era habitual.
En paral·lel, a partir dels testimonis de dos psiquiatres, l’advocat va voler demostrar que Muñoz pateix un trastorn de personalitat del qual es tracta des de 2007. Aquest problema li dificulta la presa de decisions i el pot portar a errors, van sostenir els psiquiatres.
En el cas de Valls, un parell d’enginyers que treballen al sector privat i que van ser proposats com a testimonis per la seva defensa van afirmar que és molt habitual la concessió de llicències d’obres condicionades a l’obtenció de l’ambiental. Un antic secretari de l’Ajuntament ho va confirmar i justificar perquè el tràmit de les ambientals és més lent.
L’advocat de Valls també va insistir en el fet que l’arquitecte va valorar el projecte en l’aspecte tècnic sense entrar en l’adequació del supermercat a la normativa urbanística perquè això s’havia fet en un tràmit previ i des d’un altre departament de l’Ajuntament. “Jo sóc un expert en la concessió de llicències d’obres: miro distàncies, superfícies…”, va aclarir. L’advocat també va insistir que la llicència d’obres no autoritza l’activitat de supermercat, només la construcció. Per tant, “no hi ha conducta delictiva”. La fiscalia, en canvi, sosté que no pot ser que un arquitecte municipal amb més de 30 anys d’experiència al municipi no tingui coneixement de les normatives: el pla parcial d’aquest sector i el pla general.
L’exalcalde Esteve Ribalta, aleshores al PSC, va assegurar que “en cap moment” va tenir “cap avís de cap problema sobre la llicència. No passa fins tres o quatre anys més tard”. En la seva declaració com a testimoni va recordar que, quan va accedir a l’alcaldia la primavera de 2008, “ja feia més d’un any que es parlava de fer un supermercat en aquella zona”.
{{ comment.text }}