Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

“La gent que va militar al PSC sabia quines eren les regles del joc”

Després de gairebé 37 anys de regidor i d’haver estat alcalde de Sant Celoni durant 22 anys, Joan Castaño (PSC) ha deixat l’Ajuntament.

  • El 9 Nou
  • 19/02/2016 | 7:00
  • 0

Què ha estat el millor d’haver estat alcalde?
Haver tingut l’oportunitat de col·laborar en la transformació de Sant Celoni. D’un poble que tenia moltes mancances i era gris, hem passat a tenir un poble modern amb serveis i equipaments. Estic agraït d’haver-hi pogut col·laborar.

Per què ha fet efectiva la renúncia ara?
Fa uns mesos vaig dir que cediria el meu lloc perquè entrés un altre company o companya. Ara era el moment oportú perquè el nou equip que ha entrat a l’Ajuntament pugui organitzar-se i fer la feina com s’ha de fer, sense haver-hi de ser jo com a pal de paller.

Com van ser els inicis?
Vaig entrar al sindicat UGT. Amb alguns companys, obríem el local de manera altruista i ajudàvem els treballadors amb els seus problemes. Recordo que en una empresa de la zona, a la nòmina de les dones encara deia “categoría mujer”, que volia dir un sou diferent. Això va provocar una vaga i al cap d’uns mesos l’empresa ho va canviar amb la categoria laboral que tocava a cada persona. També vaig participar en moviments d’associacions de veïns. Alguna vegada la Guàrdia Civil s’havia emportat algun company, i posteriorment vaig començar a militar al partit i a ser regidor.

Quin ha estat el pitjor moment com a alcalde?
El pitjor potser va ser l’accident que hi va haver a l’empresa Barisíntex [actual Uquifa]. En el seu moment va ser dramàtic. I el pitjor també, actualment, és la desigualtat i l’atur. Des de l’administració local es tenen pocs recursos i es fa tot el que es pot.

Hi ha alguna cosa que li hauria agradat fer i no ha pogut fer?
No hi ha res concret, tot els projectes que es tiren endavant són per facilitar la vida de la gent, com la biblioteca, per exemple. Abans era l’escorxador municipal i ara és un lloc de convivència. Tothom hi pot venir i hi té accés. Per mi és un lloc emblemàtic. Un sempre pot somiar en temes com el soterrament de la carretera C-35 o la línia de tren, que s’havia dit. Per mi, però, el més important és dotar de serveis directes la gent, serveis a les empreses i ajuts com són les beques de menjador.

Tot el que han fet, creu que el votant no ho ha reconegut en les darreres eleccions?
Estem en un moment de canvis, no només al PSC, també en altres partits. I també de neguit a la població amb moltes injustícies i pobresa. A Sant Celoni hem patit un trencament al nostre grup, amb gent que ha marxat, i això fa mal. Ha estat un dels elements importants.

Per què no va poder cohesionar el seu grup?
Se li hauria de preguntar a la gent que va discrepar. A mi m’agraden les coses ben fetes i que la gent que està dins del partit tingui lleialtat i respecte. Jo estic i estaré al PSC. Quan vaig entrar-hi, vaig tenir clar que érem un partit català, agermanat al PSOE i federalista. I la gent que s’hi va apuntar sabia que aquestes eren les regles del joc. Però en el país, les regles han canviat i hi ha gent que creu en la independència.

Li ha fet nosa el procés independentista?
Amb el Procés hem entrat en un camí complicat. CiU s’ha partit, ICV pràcticament està absorbida per Podem i nosaltres ens hem trencat, i això continua.

Catalunya és una nació?
Per a mi, Espanya seria la suma d’una seguit de nacions i de nacionalitats. Estem en un marc de Catalunya, Espanya i Europa. Sovint hi ha coses que vénen de directives europees. S’han de respectar les diferències que hi ha dins l’Estat i fins i tot posar-les en valor. Cal entendre la diferència com una cosa rica.

La solució seria el referèndum?
Per a mi, no. Hi ha països on no es pot fer i és una manera de mantenir-se units. En altres països com EUA o Itàlia també han sortit moviments independentistes que poden ser perillosos pel que fa a justícia social o solidaritat.

Continuarà militant al PSC?
Sí, de fet sóc el president de l’executiva local, que és un càrrec simbòlic. Continuaré anant a les reunions. Dins el Grup Municipal m’hi he brindat a col·laborar amb el que creguin convenient.

El PSC s’ha equivocat en alguna cosa?
Segurament, però hem de mantenir el nostre full de ruta. Qui s’ha equivocat és la dreta d’aquest país, per pensar només en una Espanya autonòmica i ara són els únics que no volen tocar la constitució. Que ells mateixos van votar-hi en contra, per cert.

El trencament del PSC a Sant Celoni va ser un dels pitjors moments?
Sí, perquè t’afecta personalment. Amb gent que hi treballava conjuntament, que hi confiava. Diria que és el pitjor moment. És un cosa que et trasbalsa i et preocupa.

Es va sentir traït?
Per alguna persona, sí.

De fet, va apartar el regidor Manel Bueno i no va ser per un tema relacionat amb el procés.
No, l’exclusió del regidor va ser per un tema relacionat amb la policia, per problemes interns i de confiança després d’haver interferit en coses delicades. Cadascú és lliure d’escollir els seus camins, és legítim que cada un faci el que li sembla en cada moment. Penso que vaig actuar bé. Quan hi ha coses greus s’ha d’actuar.

Es va tancar en fals el cas de la policia?
Es va fer una investigació i es va arribar a la conclusió que no era veritat que els policies beguessin alcohol. Va ser una persona de fora qui ho va investigar.

Es van solucionar els problemes?
Penso que ara hi ha un bon ambient a la policia, tot el que va passar, era un tema intern que va fer que es produïssin enfrontaments interns. Diria que està força reconduït.

Es veien a venir aquests problemes?
El que va quedar demostrat és que la Policia Local necessitava canvis. Vam apostar per la policia de proximitat, que es veiés i que es valorés el servei que estan fent perquè estan al servei del ciutadà de Sant Celoni. Amb això ara podem especialitzar la policia amb altres temes.

Vostè creu en la comarca del Baix Montseny?
A l’última trobada d’alcaldes es va parlar de mancomunar serveis i de treballar conjuntament. Jo sempre ho he intentat fer. Un exemple és la Fundació Acció Baix Montseny, iniciatives de promoció econòmica o l’oficina d’habitatge del Baix Montseny. Una nova comarca per mi és un tema complex. Estem trossejant el territori i no sé si vol dir treballar més conjuntament o crear més administracions. Fem les coses junts i si ens ho creiem podem fer-ho igual o millor que amb un comarca.

A Sant Celoni va venir la Guàrdia Civil per l’afer del 3%. Què en pensa?
Que treballi la justícia. Tot plegat era per l’edifici del Sax Sala. Jo confio en els tècnics i penso que l’adjudicació es va fer bé. Així com també em crec els grups municipals i les persones, però l’empresa que va construir l’edifici és sospitosa d’haver pagat diners a Convergència durant aquests anys i, a més, el nom de Sant Celoni havia aparegut en un paper.

Fa uns dies van votar a favor de treure les plaques de Jordi Pujol.
Sí. A Jordi Pujol jo l’admirava com a governant, una persona que coneixia molt el país, però amb la seva confessió em va decebre i tot el que hi havia al seu entorn és molt greu. Tot i això, no he sigut mai partidari de posar plaques en les inauguracions.

Quin és el llegat de Joan Castaño?
Col·laborar en la transformació del municipi. Encara que sovint coses que ja estaven preparades i amb pressupost les ha acabat fent un altre govern, l’important no és el que hagi fet jo, sinó el que queda i del que es pot gaudir.

Què s’ha de tenir per ser alcalde durant 22 anys?
Ganes de servei, companys i companyes amb vàlua i ganes de treballar i sobretot una família que aguanti. Jo he estat de sort, perquè a vegades la família ho ha patit. Una cosa que no surt bé o el fet que hi hagi criteris diferents s’ho poden sentir a dir, especialment els fills, per comentaris que a vegades es fan.

Això ha passat?
Sí, m’ho han explicat. Però la nostra família ha anat a la una, que és el que és important, i ha estat cohesionada.

Com es planteja la nova etapa?
És una etapa en què vull gaudir i fer aquelles coses que durant aquests anys no he pogut fer, com viatjar. Tant si estava a l’alcaldia com a l’oposició, la meva dedicació era a l’Ajuntament, i els primers anys, a la UGT. Ara, viatjar és una assignatura pendent. Recentment he estat al Perú, i m’agradaria anar a Extremadura i a Cuba. I és clar, també tinc néts… En tinc quatre, i tot sovint fem de cangur.

Ara podrà gaudir de les seves aficions.
Sí. M’agrada llegir. De fet, tinc molts llibres acumulats i pendents de llegir. També sóc col·leccionista de plaques de cava. Ara ho tenia aparcat, però en tinc més de 7.000, i només comptant les de marques catalanes.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.