Aquesta és la darrera donació de documents que ha rebut el Servei Històric dels Mossos d’Esquadra, amb seu a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, a Mollet. Des d’aquí, treballen per recopilar i conservar la memòria històrica d’aquest cos policial que data de 1719 i és el més antic d’Europa.
Des de la seva creació, el Servei Històric dels Mossos ha rebut altres donacions de documents i objectes relacionats amb el cos. Per exemple, uns antics manuals dels Mossos, que van ser cedits per una família de Santa Maria de Palautordera (1931-1939) i que havia confeccionat el mosso Enric Llagostera i Llorenç i que descrivien com s’havia de fer un atestat, com s’havia d’actuar en un incendi forestal o la normativa del codi de circulació vigent a l’època. Entre el material cedit també hi ha unes fotografies de la casa quarter que els Mossos tenien a Castellterçol i que encara existia després de la Segona República. “Una de les nostres funcions és promoure les donacions”, afirma el comissari Joan Miquel Capell. En cas de tenir material, s’hi pot contactar a itpg7305@gencat.cat o comunicar-ho a qualsevol comissaria del cos.
Amb tot plegat, el Servei Històric ja té un fons format per uns 16.000 documents, 600 fotografies i 600 objectes entre els quals hi ha uniformes, armes, quadres o dibuixos. També aspiren a tenir còpies dels documents referents al cos que hi ha en altres arxius com el de Valls o l’Arxiu Nacional.
Una mostra dels materials més significatius s’exposa de forma permanent a Mollet. Hi ha tres sales que repassen la història des de les primeres esquadres de paisans armats de Valls i Cardona fins a l’actualitat. Entre d’altres, hi ha els retrats de Pere Anton Veciana, que va ser el primer cap de les Esquadres –nomenat l’any 1729– i dels seus successors, que eren familiars directes perquè el lideratge dels Mossos passava de pares a fills, fet que era habitual a l’antic règim del segle XVIII, on molts càrrecs eren hereditaris. També hi ha elements de la història recent com els diversos models de gorres, emissores o el primer aparell informàtic que va tenir el cos per intervenir telèfons. El van comprar a Israel el 1989 i permetia controlar tres línies de telèfon i tres de fax i tenia un sistema de control dels tons. L’exposició de Mollet és un espai obert a la ciutadania –hi fan visites escoles o estudiants universitaris– però cal concertar cita prèviament. Amb una selecció d’aquest material, s’ha preparat una exposició itinerant centrada en la història del cos els anys de la Segona República i la Guerra Civil. “Pretenem acostar-nos a la ciutadania per donar a conèixer el cos”, explica Fèlix Gonzàlez, cap del grup del Servei Històric.
{{ comment.text }}