En concret, diu que hi ha algunes persones vivint en uns trasters situats al semisoterrani d’un bloc de pisos del número 14 del passeig Lluís Companys i altres en locals comercials i altells que no compleixen les condicions mínimes per ser considerats habitatges.
Segons Antonio García i Pilar Llorente, membres d’aquest col·lectiu, actualment viuen tres persones en tres trasters del passeig Lluís Companys, però fa uns dos anys n’hi havien viscut algunes més. La PAH també ha posat de relleu el cas d’una família que viu en un local comercial on abans hi havia una guarderia, al número 3 del carrer Cervantes i el d’un noi i un home que viuen en dos altells del número 12 del mateix passeig Lluís Companys.
La denúncia de la PAH arriba ara, però l’ocupació dels altells com a habitatge ja la va plantejar la regidora del MALL, Fidela Frutos, en un ple de l’Ajuntament de finals de l’any 2014. Segons queda reflectit en l’acta d’aquell ple, Fidela Frutos va afirmar que la comunitat de veïns del bloc li havia transmès la seva preocupació perquè tenien indicis que els altells eren utilitzats com a habitatges i que el fet suposava un perill d’incendi o explosió quan cuinaven, ja que els locals no reunien les condicions mínimes d’una cuina. A més, les olors arribaven als habitatges veïns a través de les finestres. Segons Frutos, l’administradora de la finca va trucar al timbre d’un dels locals i li va obrir una persona que li va voler demostrar que vivia allà de manera legal mostrant-li un rebut de lloguer. La mateixa administradora va explicar a la regidora que havia pogut veure una sala amb un llit de matrimoni i la cuina en el mateix espai i que a l’interior hi havia un menor de 12 o 13 anys que “estava molt espantat”, segons recull l’acta del ple.
En el mateix ple, Fidela Frutos explicava que l’administradora de la finca havia presentat dues instàncies a l’Ajuntament a principis de l’any 2013 i la resposta municipal va ser que s’havia concedit llicència per fer-hi dos lavabos. L’any 2014, en una reunió amb l’administradora de la finca, el cap municipal d’Urbanisme li va explicar que l’Ajuntament no hi podia fer res i que havia de ser la comunitat la que iniciés la via judicial.
Aquests fets passaven entre els anys 2013 i 2014, però, segons la PAH, en l’actualitat viuen persones als altells del número 12 i als trasters del número 16 del passeig Lluís Companys. Aquesta mateixa setmana, el regidor d’Urbanisme, Pere Grivé (ERC), ha explicat a EL 9 NOU que, arran de la denúncia de la comunitat, l’Ajuntament ha obert un expedient de disciplina urbanística a l’empresa propietària dels trasters, Atjuma, SL, perquè en el local on hi ha els trasters la normativa urbanística només permet que hi hagi places d’aparcament. El procediment sancionador està en marxa, segons Grivé.
Per a la PAH de Llinars, aquest és un cas clar d’infrahabitatge tal com recull la llei 18/2007, de 28 de desembre, sobre el dret a l’habitatge. I afirma que les persones que viuen als trasters paguen un lloguer d’entre 190 i 220 euros mensuals.
La PAH també ha denunciat aquesta mateixa setmana el cas d’una dona i els seus dos fills que viuen des del mes de desembre de l’any passat en un local comercial del número 3 del carrer Cervantes on antigament hi havia una escola bressol. La dona, Natalia García Canal, explica que el local s’ha dividit en dos espais i en un d’ells s’ha habilitat un menjador amb cuina, un lavabo i dues habitacions, una de les quals sense finestra. Mostra un contracte de lloguer amb un preu de 450 euros mensuals on s’inclouen els consums d’aigua i electricitat. La filla de la dona ha anat a l’Ajuntament aquest dimecres acompanyada de membres de la PAH per presentar un escrit de denúncia de la situació.
La PAH ha donat a conèixer també el cas del Jonathan, un noi de 26 anys que viu en un dels altells i també paga 450 euros al mes. El noi explica que, al costat mateix, hi ha una altre altell on viu un home sol.
Sobre aquests casos, el regidor Grivé explica que en almenys una part de l’antiga guarderia del carrer Cervantes s’han canviat els usos per poder destinar-los a habitatge, tot i que admet que desconeix si l’espai que ocupa la família està legalment qualificat per a aquest ús. En canvi, en el cas dels dos altells, diu que no és possible legalitzar la seva situació com a habitatge perquè el sostre no té l’alçada suficient.
Per la seva banda, Fidela Frutos ha dit aquesta setmana que la situació “és del tot inadmissible” i insisteix que la llei “obliga l’administració a actuar”. Diu que “cal arribar fins al final” en l’àmbit jurídic i que el seu grup –actualment MALL-CUP– presentarà una moció al ple de l’Ajuntament. “Instarem el govern que faci un cens dels pisos buits que hi ha al poble i que són propietat de bancs per tal d’aconseguir que els cedeixin per a finalitats socials”.
EL 9 NOU s’ha posat en contacte aquesta setmana amb l’administrador de l’empresa Atjuma, SL, que no ha volgut fer cap declaració sobre l’afer.
{{ comment.text }}