Des d’aleshores, Gano i la seva família –té dona i dos fills de nou i tres anys– han viscut tots junts a les habitacions que els han deixat amics seus d’origen senegalès i de les quals ha hagut de marxar perquè aquestes altres famílies també s’han vist immerses en processos d’execucions hipotecàries similars.
Mentrestant, el seu pis ha estat tancat i barrat durant tot aquest temps a l’espera que algú el comprés. Ell i la seva dona havien fet gestions amb l’entitat financera perquè els concedís un lloguer social per tornar-hi. “Ho havíem intentat anant al banc però no ho van aconseguir”, explica. Fins i tot, va anar als Mossos a explicar-los que tenia la intenció d’entrar en aquell pis perquè la seva situació era desesperada. “Si estigués jo sol podria viure a qualsevol lloc però estant amb la meva família, no. No podem pas dormir al carrer”, relata Gano, que té 56 anys.
A l’estiu, va contactar amb la PAH, que ha incorporat el cas a la seva obra social. Aquesta persegueix la recuperació de pisos tancats per part de les persones que n’havien estat propietàries i que, per l’impagament de la hipoteca, van ser desallotjades en algun moment. I, a partir d’aquí, negociar un lloguer social amb el banc.
L’ocupació de l’immoble –la PAH parla de recuperació– es va fer fa un parell de setmanes després que la plataforma comprovés al registre de la propietat que l’immoble seguia essent propietat del banc i d’haver demanat informes als serveis socials municipals sobre la situació de Boubacar Gano. Ara, ho han fet públic perquè des de dijous ell i la seva família tornen a estar empadronats al pis del número 88 del carrer Roger de Flor. I lluitaran per aconseguir un lloguer social amb l’ajuda de la PAH, que entén que ho és si no sobrepassa el 30% dels poc més de 400 euros que cobren cada mes i amb els quals encara n’envien una part al Senegal, on Gano té altres fills. “Perquè puguin menjar”, diu. “Estic molt content de l’ajuda de la PAH. I els meus fills i la meva dona, també. Juguen i riuen. Abans estaven callats”, diu Gano, que assegura que els ha tornat l’alegria.
PERSEGUIT PER LA CRISI
Boubacar Gano treballava a la construcció. Tenia feina i les coses li anaven bé. El 2005 va comprar un pis al barri de Primer de Maig. L’arribada de la crisi el va deixar sense feina a ell i a la seva dona. “Cada dia anem a buscar feina però no en trobem”, lamenta. “Amb els diners de l’atur, no podia seguir pagant la hipoteca”. Finalment, el 2007 va entregar el pis al banc, sense que li quedés deute. A partir d’aquí, la mala sort l’ha perseguit perquè ha vist, en dues ocasions, com els companys que li deixaven una habitació per viure amb la seva família –primer a Roger de Llúria i més endavant al carrer Colom–, tenien problemes de feina i, poc després, problemes d’habitatge per l’impagament de les quotes de la hipoteca.
{{ comment.text }}