Concretament, les afectacions es comencen a notar en els termes municipals de Vallromanes i la Roca, amb grans extensions de pinedes que arriben a les del Maresme sense cap solució de continuïtat.
La plaga dels pins té dues causes principals: l’escarabat Tomicus i el fong Thyruopsis, que són relativament nous en aquestes terres. Però a més a més, s’hi suma la ja coneguda processionària del pi i l’extrema sequera que està castigant el país des de fa mesos i que ja comença a fer estralls. Per si aquests problemes fossin pocs, s’hi ha d’afegir la problemàtica que representa tenir una altíssima densitat de pins que, a més, són molt vulnerables als atacs de les plagues i als incendis.
Des de Vallromanes es miren el problema de la plaga dels pins amb preocupació perquè encara no tenen prou definit l’abast que pot tenir el problema ni saben com afrontar-lo en cas que la plaga avanci a passes grans. “De moment hem vist alguns pins malalts que poden acabar morint cap a la part de la carena que ens separa del Maresme. Ens diuen que, arribat el cas, la solució és la tala dels arbres afectats, però aquesta actuació s’ha de fer d’acord amb els propietaris forestals. Els nostres boscos són privats en la seva immensa majoria. I de les 1.000 hectàrees que té el terme de Vallromanes, 650 són superfície forestal. Aquesta plaga és un problema” diu l’alcalde, David Ricart. I apunta que cal fer una gestió dels boscos que permeti tenir-los molt més nets i diversificats: “Ara tenim majoria absoluta de pi i no pot ser. Caldria que el nostre paisatge forestal fos com un tauler d’escacs amb alzines que n’ocupessin la meitat, i pastures, pins i vinyes que anessin omplint totes les altres caselles. Així aniríem molt millor. Tal com estem ara ens exposem a amenaces com la plaga que se’ns acosta”, diu Ricart. L’alcalde esmenta les antigues fotografies del terme municipal de Vallromanes, amb feixes i vinyes que pujaven fins a dalt de tot de la serralada litoral. Abans els pagesos treballaven els camps i els pocs boscos que hi havia es tallaven regularment per treure’n fusta o fer carbó. Ara una solució poden ser les petites plantes de biomassa que hi ha pobles que ja van instal·lant per escalfar instal·lacions municipals. Però a Vallromanes ens trobem que no tenim cap concentració d’equipaments i no ens surt a compte, tot i els boscos que tenim” diu Ricart.
Davant de l’amenaça actual, des de Vallromanes esperen que de seguida es pugui començar a fer una actuació conjunta des dels municipis afectats. “Si no fem res, ens podem trobar que la plaga avanci fins a matar tots els nostres arbres”, conclou.
{{ comment.text }}