Aquest descens global es lliga directament a la pèrdua d’espais oberts per la desaparició de conreus, que està xifrada en més de 60% en les darreres cinc dècades. Aquests antics camps s’han anat convertint en zones boscoses (42%), matollars (10%) i prats (8%).
Tot plegat queda recollit a La pèrdua de biodiversitat per l’abandonament rural al Montseny quantificada al monitoreig d’aus, que s’ha publicat a la revista Ecosistemas de l’Associació Espanyola d’Ecologia Terrestre (AEET) i que ha estat elaborat per Sergi Herrando, Marc Anton, Lluís Brutons de l’Institut Català d’Ornitologia del Museu de Ciències Natural de Barcelona; i Daniel Guinart, del servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Es basa en les dades del Programa de Seguiment dels Ocells Comuns a Catalunya, que recull dades des de fa 15 anys, una sèrie prou llarga per fer valoracions d’aquest tipus. “El control de les poblacions d’aus al Montseny a llarg termini està permetent la recollida de dades especialment interessants amb les quals poder avaluar les conseqüències d’aquest procés de reforestació sobre la riquesa de la biodiversitat”, asseguren.
“Es veu molt clarament com els ocells típics de llocs oberts van disminuint les poblacions i augmenten els ocells més forestals”, comenta Daniel Guinart, biòleg del Parc Natural del Montseny i coautor del treball a EL 9 NOU. Per Guinart, aquest mateix comportament és extrapolable a espècies de papallones o flora.
Al mateix temps, l’estudi posa de manifest una situació inversa a la que es dóna en altres parts del món, on és la pèrdua de boscos el que motiva una reducció de la biodiversitat. “Els resultats obtinguts fins ara contrasten amb la realitat d’altres espais del planeta on, en general, les àrees cultivades són la causa directa o indirecta de la pèrdua de biodiversitat terrestre. Al contrari, en determinades zones com és el cas del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny l’abandonament de les pràctiques agrícoles i ramaderes tradicionals i la consegüent reforestació, que afecten el 12% de la seva superfície, està posant en perill determinats hàbitats i, en conseqüència, la supervivència d’aus comunes en aquests espais”, conclouen els investigadors, que diuen que aquesta pèrdua és aplicable a altres espais de pastures i matollars de Catalunya.
UNA BASE PER A L’ACCIÓ
El Parc Natural treballa des de fa temps en accions per aturar l’augment de les zones boscoses i conservar les àrees de conreu, sobretot d’espais culminants com el Pla de la Calma i la zona del Matagalls. Això es va fent a través de cremes controlades que es fan amb la col·laboració dels Bombers. També desbrossant vegetació per recuperar espais oberts. En paral·lel, es proporciona l’entrada de la ramaderia tradicional i extensiva “amb l’objectiu que els herbívors domèstics –ovelles, principalment– mantinguin els hàbitats oberts que s’han anat recuperant”. “El repte és buscar mecanismes per no perdre espai de prats”, apunta Guinart, que destaca el valor d’un estudi on “la ciència que es fa serveix per als gestors i per posar en valor la conservació”. “Allà on actuem es mantenen més o menys les poblacions”. Tot plegat, en un context de canvi climàtic i escalfament global que afectarà el massís.
Els autors de l’estudi publicat a Ecosistemas constaten que és important actuar ja perquè “si s’espera massa, les fonts de biodiversitat d’espais oberts pot ser que hagin desaparegut del parc i dels voltants, i sense aquestes la colonització es veurà molt dificultada i els sistemes naturals resultants, empobrits”, adverteixen els investigadors.
{{ comment.text }}