Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

La primera aigua corrent de Granollers

Entre el 1900 i el 1930 la població de Granollers es va doblar i va passar d’uns 6.700 habitants a més de 12.000. Les necessitats d’aigua de la ciutat també eren cada vegada més grans i això ja es va fer evident cap a l’any 1910.

  • El 9 Nou
  • 24/04/2013 | 7:00
  • 0

Les mines que subministraven aigua a la població no eren suficients i calia buscar noves alternatives per garantir el subministrament. La solució va arribar fa tot just un segle i va venir de Canovelles. L’any 1913 Lluís Serra i Guàrdia va localitzar en uns terrenys que tenia a Canovelles una mina amb cabal suficient per abastar, en aquell moment de forma més que suficient, tot Granollers.

La troballa va permetre començar una obra ingent: la primera canalització d’aigua que travessava el riu Congost per arribar a Granollers per la zona del Lledoner. “Van haver de travessar la riera a pic i pala. Va ser una obra molt complexa”, relata Lluís Serra Monner, nét de Lluís Serra i Guàrdia. L’any 1914, l’Ajuntament va donar a Serra l’autorització per instal·lar als carrers de la ciutat les primeres canonades per al transport de l’aigua. “Vam anar baixant pel carrer Corró. L’avi anava posant-se en contacte amb els veïns i a la gent que li contractava el servei li posava l’aigua a casa”, afegeix Serra i Monner.

D’aquesta manera, la xarxa es va anar expandint per la ciutat. Serra i Guàrdia va crear l’empresa Aguas Potables del Vallés, que va ser l’encarregada de la gestió de l’aigua a la ciutat durant diverses dècades. “La gent s’ho anava dient els uns als altres. Veient que tenien el subministrament d’aigua assegurat i li anaven demanant”, diu Serra i Monner, que no va treballar mai a l’empresa de distribució d’aigua tot i que sí que els donava un cop de mà sovint.

El 1925 la xarxa creix cap al barri de l’Estació del Nord passant una canonada pel carrer del Rec i el pont de la carretera de Caldes, segons recull el llibre Granollers. Retalls d’història urbana de Josep Homs i Corominas.

Més endavant, es van fer càrrec de l’empresa els dos fills de Serra i Guàrdia: Mariano Serra i Puigdoriol, que va morir l’any 1955 amb 55 anys, i Josep Serra i Puigdoriol, que va ser alcalde de Granollers entre els anys 1939 i 1941.

Amb els anys, però, el subministrament d’aigua a la població va tornar a convertir-se en un problema greu. Granollers seguia creixent –ja tenia més de 20.000 habitants l’any 1960– i els recursos existents, la majoria situats a Canovelles, tornaven a ser insuficients. L’Ajuntament va aconseguir una concessió d’aigua procedent del Ter i de la planta potabilitzadora de Cardedeu, inaugurada el 1969. Aquell mateix any, es va adjudicar a Sorea el Servei Municipal d’Abastament d’Aigua. La connexió, però, no es va fer efectiva fins al 1972. Es va simbolitzar amb la construcció de la font de la plaça Serrat i Bonastre inaugurada el 1973, relata Homs.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.