L’Ajuntament de la Roca del Vallès vol recepcionar tota la urbanització Sant Carles, tot i que posa com a condició que s’executin les nombroses obres d’adequació que s’hi han de fer. Actualment, la propietat de la urbanització, que ha anat creixent sense control des dels 60, és compartida per una altra població de la comarca, Llinars del Vallès, i dues del Maresme, Dosrius i Argentona, tot i que de moment només l’última ha aprovat la cessió. L’alcalde de la Roca, Rafael Ros (CiU), ha lamentat que la Llei d’Urbanitzacions de moment no els hi hagi concedit cap ajuda per la rehabilitació perquè dels sis milions d’euros que costarien els treballs un 90% haurien de ser assumits pels veïns.
La urbanització de Sant Carles es va crear entre la dècada dels 60 i dels 70, i des de llavors els seus límits s’han anat ampliant per terrenys de quatre poblacions diferents. Actualment, la major part dels terrenys pertany a la Roca i Llinars, tot i que també arriba fins als termes d’Argentona i Dosrius
Ara sembla que es vol fer un pas endavant perquè la Roca recepcioni de forma definitiva la urbanització. L’alcalde roquerol, Rafael Ros (CiU), explica a l’ACN que es tracta d’un tema ‘complex que cal resoldre’. Ressalta que la voluntat dels 4 ajuntaments implicats ‘és que la urbanització estigui a la Roca, que tenim l’extensió majoritària’. També recorda que el consistori que dirigeix ja s’ocupa de la majoria de serveis, com ara la recollida de residus, la neteja pública i el manteniment de l’enllumenat, tot i que els costos es divideixen en quatre parts.
Ros, però, avisa que posen una condició per acabar recepcionant Sant Carles: ‘S’han d’executar les obres d’urbanització que hi ha previstes’. I és que precisa que aquest projecte d’adequació es va fer amb una subvenció de la Diputació de Barcelona, és conegut pels veïns ‘i només falta tirar-lo endavant’. ‘És un procés incipient’, confessa.
El problema, però, és el cost que tindrien les obres de reforma, que arriben als 6 MEUR i haurien de ser assumits en un 90% pels veïns: ‘Entenem que aquesta part és elevada per les dues parts. Hem de buscar mesures de finançament. La Llei d’Urbanitzacions ens podria ajudar si es dona una convocatòria adient on hi hagi ajudes a fons perdut o crèdits tous pels propietaris’, explica.
De moment, la Roca es va presentar a la convocatòria d’ajudes de llei de l’any passat, però no complien les condicions i no se’ls hi va concedir. A la convocatòria del 2010, segons Ros, no s’hi han presentat perquè tampoc compleixen les condicions.
Aquests punts que no es compleixen van relacionats directament amb les principals deficiències de Sant Carles: ‘No es compleixen les lleis referents a l’accessibilitat de les persones amb discapacitats i la contaminació lumínica. Les voreres són estretes i tenen al mig del pas diversos pals de llum, de telefon i fanals. Alhora, si s’ampliessin les voreres tindríem més espai per soterrar diversos serveis. D’altra banda, l’enllumenat és obsolet. Finalment, l’aigua arriba amb tubs de fibrociment, material que s’hauria de canviar per altres de polietilè’. ‘S’ha de fer la urbanització pràcticament nova’, reconeix Ros.
L’alcalde convergent diu que els carrers ‘es van urbanitzar en el seu moment però no es va fer manteniment perquè estaven en mans de privats i no havien estat recepcionats pels ajuntaments respectius’.
Cap lligam amb Argentona
Argentona ha estat el primer dels municipis afectats que ha acordat la cessió dels terrenys a la Roca. L’acte es va oficialitzar durant la sessió plenària del mes d’abril.
El regidor d’Urbanisme de la localitat, Xevi Collet, ressalta que estan d’acord amb cedir els 11.000 metres quadrats que estan dins del seu terme municipal ‘perquè un 90% de la urbanització es troba en espai de la Roca i perquè està molt allunyada i sense cap lligam amb Argentona’. Collet, a més, avisa que el consistori que representa ‘mai hi ha fet cap actuació, s’ha desenvolupat des del Vallès. Ara s’ha de continuar gestionant des d’aquests ajuntaments’.
Collet també assegura que ‘quan es va fer la urbanització, als anys 60, hi havia unes discrepàncies amb els límits dels termes municipals i això, en aquells anys, passava més desapercebut. Si es pogués tornar enrere, aquesta urbanització mai hauria ultrapassat els límits del terme municipal d’Argentona’.
La part dels terrenys que entren dins el terme de la població maresmenca correspon a porcions de 7 parcel·les i una part de sòl no urbanitzable de 1.500 metres quadrats. Segons l’entitat ecologista Natura, aquesta cessió comporta el traspàs d’un carrer i del Turó dels Castellans, que domina la vall de l’Espinal, i un monument megal·lític que avui dia està protegit a Argentona, així com tot un tram de bosc situat dins el Pla d’Espais d’Interès Natural PEIN de la Serralada Litoral. Per Natura, només es podria acceptar aquesta cessió si es mantingués en el temps i l’espai la catalogació del monument megalític com a BCIL (Be Cultural d’Interès Local) i l’espai forestal.
Collet, per la seva banda, assegura que no cal patir per la seva urbanització ‘perquè és una part molt petita’. També ha demanat el ‘màxim control’ pel moviment del neolític que hi ha catalogat.
{{ comment.text }}