En aquell moment, Payàs va ser utilitzat com a home de palla pels acusats en aquest cas. Van crear una empresa al seu nom amb l’objectiu de generar unes falses transaccions econòmiques –compravenda de material informàtic– que els permetien estafar l’IVA a Hisenda. En concret, segons fixa la sentència a la qual ha tingut accés EL 9 NOU, la teòrica empresa de Payàs va emetre factures falses per valor d’uns 326.000 euros.
La sentència confirma la decisió d’apartar Payàs dels altres 11 acusats que la magistrada titular d’aquest jutjat ja va adoptar quan es va celebrar la vista oral la primera setmana de febrer d’aquest mateix any. La decisió es va adoptar a partir de les proves mèdiques i forenses i de la declaració d’incapacitat que la justícia havia concedit al granollerí el juliol de 2008. “Si no ho haguéssim sol·licitat en les qüestions prèvies, no s’hauria retirat l’acusació”, sosté l’advocat de Payàs, Xavier Vives Pal. A més, la decisió judicial també representa l’aixecament de l’embargament de bona part dels diners de comptes corrents de Payàs i dels quals no ha pogut disposar durant tot aquest temps.
La sentència també ha absolt Vicente Jorge I.C., de Granollers, que l’any 1998 havia estat assenyalat per la policia estatal com un dels sis empresaris màxims responsables de la trama d’estafa i com una de les persones encarregades de captar els testaferros –entre els quals Francesc Payàs– que els permetien crear empreses per generar les factures falses i obrir comptes corrents. En el seu cas, la sentència afirma que “no hi ha prova suficient per sustentar una condemna”. També queda absolt Javier P.M. veí de Sant Antoni de Vilamajor, que també era considerat per la policia un dels actors de la xarxa. A banda, queden absolts Maria Dolores A.F., Juan Àngel M.M. i Manuel F.M. La resolució judicial també recull l’arxiu de les actuacions respecte a un altre dels homes de palla que van fer servir els condemnats i que ja ha mort.
En canvi, es condemna Jaume Vila Bonet, Antonio Fernández Osuna, Francisco Arroya Roa i Jorge Carabaza Arauzo a un total de 31 mesos de presó –supera els dos anys i, per tant, implica l’ingrés a algun centre penitenciari– i una multa d’uns 327.000 euros. Són 10 mesos de presó per un delicte continuat d’estafa a la hisenda pública i 21 mesos per un delicte continuat de falsedat en document públic. Completa la llista Manuel Frias Martínez, condemnat a 21 mesos de presó per falsedat en document mercantil.
A tots els condemnats s’aplica un atenuant de dilacions indegudes per la tardança de tot el procediment judicial que va ser admès a tràmit el març de 2000 i no ha quedat resolt fins al cap d’11 anys. L’acusació particular demanava penes per a tots els acusats de 5 anys i 10 mesos de presó. La fiscalia, de 5 anys i 8 mesos.
{{ comment.text }}