L’actual alcalde de l’Ametlla, Jordi Pousa (PSC), ha demanat al seu predecessor, l’exalcalde Albert Palay (GIA), que aclareixi “ràpidament” la seva intervenció en la requalificació de la zona del Avellaners de Can Plandolit, propietat de Fèlix Millet, l’expresident de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música i autor confès d’una estafa de més de tres milions d’euros a aquesta entitat. La requalificació es va fer entre els anys 2001 i 2002 quan GIA i CiU governaven a l’Ametlla. És per això que Pousa fa extensiva la petició als tres regidors de CiU que en aquell moment governaven. “Cal un aclariment perquè això perjudica tots els polítics”, assegura.
Tot plegat deriva de la documentació que els advocats del Palau de la Música han posat a disposició del jutjat d’instrucció número 30 de Barcelona que porta aquest cas. Hi ha notes manuscrites de Jordi Montull, mà dreta de Millet al Palau, vinculades a la requalificació dels Avellaners de Can Plandolit. Sota l’epígraf comissions consten altres paraules com “alcalde (pagaments mensuals) 3, alcalde (extra) 20, Convergència 30 o biblioteca 15, carreteres 400 i campanya electoral 11”. Segons la informació publicada per diversos mitjans, totes les quantitats acaben sumant 550. Encapçala la llista la frase “Sense urbanitzar. 50 hectàrees. 3.750.000”.
L’Ajuntament de l’Ametlla va aprovar la primera requalificació de 44.000 metres quadrats de sòl als Avellaners de Can Plandolit en un ple extraordinari que es va fer el 23 d’octubre de 2001 a les 10 del matí. Hi van votar a favor els set regidors del govern (quatre de GIA i tres de CiU) i en contra els sis de l’oposició (tres del PSC i tres d’AIA, els dos grups que formen l’actual govern). Tots dos grups, van criticar la requalificació. AIA argumentava que no era necessària per l’existència de nombroses parcel·les pendents per edificar a tot el municipi i perquè construir 50 habitatges més pressionaria encara més els serveis del poble, que el portaveu Josep Garcia, ja considerava deficitaris. Pousa també es va mostrar molt crític. “És una requalificació que, francament, té noms i cognoms, és una requalificació que jo penso que si haguessin demanat altres persones sense cap rellevància pública no se’ls hi hauria donat”, recull l’acta del ple on es va fer l’aprovació inicial
{{ comment.text }}