Masó justifica el recurs perquè diu que el conveni “no està recolzat en la llei del sòl”, segons la qual, “pel canvi d’ús d’una finca que ja és urbana, la propietat no està obligada a fer cessions”.
Es tracta d’un espai de 670 metres quadrats que, segons el conveni de l’any 2005, firmat per l’alcalde, Josep Mayoral, i Joan Masó, en representació de Majestic Unión, SA, s’havia de cedir a l’Ajuntament “lliure de càrregues i gravàmens”, tret de les superfícies necessàries per a l’accés al pàrquing soterrani i per als vestíbuls i elements comuns d’accés a les plantes pis.
Segons el pacte, Majestic Unión, SA, restava obligada a lliurar a l’Ajuntament només l’estructura, sense els tancaments ni altres elements de la planta baixa. I es comprometia a fer constar l’existència del conveni i la subrogació de les seves obligacions en cas que transmetés el solar a un altre propietari.
El conveni es va incloure en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) i va ser vigent quan es va aprovar el pla. A canvi de la cessió, els amos de l’antic cinema van obtenir un canvi d’usos del solar, que va passar d’equipaments recreatius a residencials i van poder construir l’edifici anomenat Les Terrasses del Majestic, amb quatre plantes amb 32 habitatges, 99 places de pàrquing i 32 trasters.
Joan Masó insisteix a treure validesa al conveni amb l’argument que vulnera la llei del sòl i afirma que “una administració pública no pot subscriure acords que no estiguin emparats pel contingut d’una llei”. Admet que l’evolució del mercat immobiliari va canviar arran de la crisi i que va proposar a l’Ajuntament acordar un desenvolupament diferent del conveni que no ha volgut, però, detallar. “La justícia s’encarregarà de dir qui té la raó”, conclou. El recurs contenciós s’ha presentat en nom de Majestic Capital Group, que és l’actual societat propietària del local.
Per la seva banda, fonts del govern municipal del PSC defensen la legitimitat i la vigència del conveni del 2005. Remarquen que va ser acceptat per la direcció general d’Urbanisme de la Generalitat en el moment de revisar el POUM i que el va incorporar al pla per poder fer canvis d’ús d’equipament recreatiu privat a residencial.
No és la primera vegada que Joan Masó s’enfronta als tribunals amb l’Ajuntament. El setembre del 2011, va interposar una querella criminal per coaccions i prevaricació contra l’alcalde, el regidor d’Urbanisme, llavors Jordi Terrades, el cap del Servei d’Urbanisme i els regidors que van votar a favor del POUM. El procés va acabar el febrer de 2015 quan el Jutjat d’Instrucció número 4 de Granollers va arxivar la querella. Estimava que l’afer s’havia de resoldre per la via contenciosa i no per la penal.
{{ comment.text }}