Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

L’austeritat millora el resultat econòmic dels ajuntaments tot i la caiguda de la recaptació

L’Ajuntament de les Franqueses ha passat d’un dèficit de 6 milions l’any 2011 a un superàvit de 2,1 milions l’any 2013.

  • El 9 Nou
  • 12/04/2014 | 7:00
  • 0

Tot i la reducció d’ingressos d’alguns tributs, com el de construccions, els ajuntaments milloren el balanç econòmic gràcies a les retallades, o l’augment de l’impost de béns immobles decretat pel govern espanyol. Destinen part dels diners a reduir deute i el pagament a proveïdors.

LES FRANQUESES
Les Franqueses va ingressar l’any 2013 1,46 milions més dels previstos, tot i que no va cobrar els 200.000 euros del Fons Català de Cooperació Local de la Generalitat. Els ingressos van ser del 107%, mentre que les despeses es van quedar al 87% i el superàvit va ser de 2,17 milions amb un romanent de 2,2 milions dels quals 1,3 són per a despeses ja compromeses i uns 800.000 per millorar el termini de pagament als proveïdors i fer obres, com les del Pla de Barris de Bellavista. Des de l’oposició, Rafael Bernabé, de Les Franqueses Imagina, advertia que caldria imputar a la despesa els diners derivats d’alguns contenciosos urbanístics que ha perdut l’Ajuntament i que el deute encara és massa elevat.

LLIÇÀ D’AMUNT
Lliçà d’Amunt va tancar amb un superàvit de 2,49 milions. La injecció d’1,8 milions de l’impost de construccions del macrocomplex logístic de Mango hi ha tingut molt a veure, segons l’alcalde, Nacho Simón, que atribueix també el balanç positiu al rescat de serveis que abans es prestaven amb empreses externes, com la neteja de les dependències municipals, el manteniment de l’arbrat, l’enllumenat o el monitoratge del pavelló. L’estalvi prové de l’IVA i el marge comercial que no cal pagar a les concessionàries. “Comencem a respirar i veure la llum”, diu Simón, que destaca que l’estalvi net de 3,6 milions els permetrà fer inversions. Des de l’oposició, s’alerta sobre el preu del rescat del servei de recollida de residus, que ha costat uns 250.000 euros per indemnització a l’empresa concessionària.

GRANOLLERS
El resultat pressupostari de Granollers va ser de 7,6 milions i el romanent va augmentar fins als 9 milions. Hi va haver més ingressos en IBI, arran de la pujada obligada pel govern espanyol, en impost de vehicles i plusvàlues, però menys en l’impost d’activitats econòmiques (IAE), en llicències d’obertura i en impost de construccions, que fins i tot va ser negatiu per la devolució de l’import de les llicències d’obres que no es van fer. Les transferències de l’Estat van augmentar en 1,2 milions, però la Generalitat no va pagar el mig milió previst del Fons Català de Cooperació Local i deu 490.000 euros de l’escola de música i 204.000 de les escoles bressol. La retallada salarial per la paga extra i l’amortització de places per jubilacions i baixes no substituïdes van aportar 2,3 milions d’estalvi. La reducció dels crèdits i la caiguda dels interessos va retallar la factura financera en 740.000 euros. Al llarg d’aquest any es preveu que el deute es retalli en 2,3 milions, amb la qual cosa la ràtio d’endeutament se situarà entre el 60 i el 65%. Les provisions per deutes de dubtós cobrament s’han situat en els 10,9 milions arran de la gran quantitat d’empreses en situació de concurs i els impagaments de la Generalitat.

MOLLET DEL VALLÈS
El govern de Mollet va donar compte del resultat en el darrer ple municipal. El romanent va ser de 74.352 euros i la ràtio d’endeutament, al voltant del 80%. “Mentre puguem i ens deixin, mantindrem els serveis públics de la ciutat perquè aquesta és la voluntat i la convicció del govern municipal”, va dir l’alcalde, Josep Monràs.

STA. M. DE PALAUTORDERA
A Palautordera, l’Ajuntament té una de les millors xifres econòmiques, amb una ràtio d’endeutament de només el 8,75% i un romanent de més 7 milions (vegeu gràfic adjunt). El regidor d’Hisenda, Antoni Ayala, remarca que el romanent els permet no haver d’acudir a l’endeutament i que la bona salut financera prové de la gestió dels governs dels darrers mandats.

LA ROCA DEL VALLÈS
L’Ajuntament de la Roca ha fet una previsió molt elevada de saldos de dubtós cobrament perquè la crisi immobiliària genera molts impagaments de rebuts.

SANT CELONI
L’alcalde de Sant Celoni, Joan Castaño, explica que el superàvit d’un milió d’euros de l’any passat “és teòric perquè cal fer algunes correccions”. Cal restar 420.000 euros en inversions executades l’any 2013 que s’acaben pagant el 2014 i 499.000 euros per l’impost de construccions dubtosos de cobrar.

LLINARS DEL VALLÈS
El superàvit d’1,17 milions es deu, segons el regidor d’Hisenda, Josep Alexandri, als majors ingressos i al fet que algunes inversions previstes no s’han fet. La liquidació també inclou dos milions per saldos de dubtós cobrament. “La majoria d’ajuntaments tancaran en positiu gràcies a les limitacions forçades pel Ministeri”, diu Alexandri.

VALLROMANES
Noves altes en l’IBI, una subvenció de la Generalitat per l’escola bressol superior a la prevista i inversions no realitzades expliquen els 647.000 euros de superàvit. Prop de la meitat anirà a satisfer la despesa compromesa i al fons de solvència per pagar puntualment els proveïdors i reduir l’endeutament.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.