Aquest dimecres es va posar en marxa la nova línia d’alta velocitat que ha implicat una inversió de 28,2 milions per cadascun dels 131 quilòmetres construïts. Per desdoblar els 60 quilòmetres de la línia de Vic, caldria una inversió d’11,5 milions per cada mil metres de recorregut, segons el càlcul d’inversió que es va fer el 2008 en l’estudi informatiu del desdoblament.
L’estrena de la línia d’alta velocitat fins a Figueres torna a posar de manifest la falta d’inversions a la línia del Nord, on la durada actual dels trajectes entre Barcelona i Granollers, la Garriga o Vic és la mateixa que hi havia fa diverses dècades. El recorregut entre l’estació de Sants, a Barcelona, i la Garriga dura uns 55 minuts, el mateix que es tarda entre Barcelona i Figueres amb els trens AVE.
La durada del trajecte amb alta velocitat fins a Girona és menor del que es triga a fer el recorregut entre Sants i Granollers per la R3. A banda, el volum de passatgers a rodalia també és molt més elevat. Només les set estacions del Vallès Oriental –s’hi inclou Sant Martí de Centelles, que dóna servei a Aiguafreda– transportaven cada dia feiner més de 14.000 persones de mitjana, segons les darreres dades oficials de l’any 2009. La capacitat total dels 18 trens AVE –nou per sentit– que enllacen Barcelona i Figueres des d’aquest dimecres és de poc més de 7.000 places al dia, la meitat dels usuaris de les estacions vallesanes a la R3.
L’alcalde de Granollers, Josep Mayoral (PSC), assegura que “l’alta velocitat no pot amagar la necessitat d’una bona xarxa de tren convencional”. En aquest sentit, creu que és urgent el desdoblament de la línia de Vic i que se segueixin fent passos per assolir la construcció de la línia orbital ferroviària prioritzant la connexió directa entre Granollers i Sabadell i Terrassa. Mayoral també reclama “una bona xarxa” per al transport de mercaderies.
Des de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) creuen que la xarxa de rodalia, la més utilitzada, ha de ser més eficient. També alerten de la saturació dels túnels de Barcelona i apunten l’opció que part dels trens regionals poguessin fer servir trams de la infraestructura d’ample europeu per augmentar la capacitat de les rodalies.
{{ comment.text }}