L’actual traçat, que serviria per canalitzar el trànsit intern, ha quedat encaixonat entre polígons i no hi ha prou espai per ampliar-lo. L’alcalde de Parets, Sergi Mingote, entén que la variant és “un plantejament de futur”. “Crec més en les coses que es poden fer a curt i mitjà termini” per “evitar algunes situacions que es donen ara”.
L’arquitecte Manel Larrosa, membre de Via Vallès, creu que la solució no passa per fer un traçat paral·lel a l’actual. Per ell, caldria copiar el model de connexió entre Barcelona, el Vallès Occidental i el Bages amb una doble pota separada per accedir a la ciutat comtal: C-58 i túnels de Vallvidrera. En el cas del Vallès Oriental, la C-17 seria una d’aquestes potes. L’altra, creu Larrosa, hauria de ser la C-59 perllongada des de Caldes i la Garriga, integrada al territori i compatible amb una nova línia ferroviària. La Garriga faria el paper de ròtula com ja fa ara Terrassa amb la C-58 i la C-16.
Joaquim Colom, director general de la UEI, recorda que defensen “la necessitat d’un quart cinturó que reguli tant l’AP-7 com la C-17 amb un traçat que ha de ser consensuat per tots els actors implicats”. Però també defensa la millora del transport públic i posa sobre la taula el projecte 20×20 per crear 20 noves estacions a la xarxa actual de rodalies que afavoreixin la intermodalitat abans de 2020.
Per la seva banda, Larrosa és partidari d’aquesta millora del transport públic i recorda la idea de Via Vallès d’estendre les línies de Ferrocarrils Catalans des de Sabadell i Terrassa cap a Granollers passant per Lliçà de Vall i cap a la Garriga passant per Caldes i Santa Eulàlia, respectivament.
{{ comment.text }}