Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Les càmeres als semàfors entren en campanya

Dos conflictes viaris han irromput a darrera hora en la campanya electoral a les Franqueses.

  • El 9 Nou
  • 16/05/2015 | 19:00

D’una banda el projecte de la nova rotonda a la cruïlla de la carretera de Cànoves amb el camí de Marata i de l’altra, i més virulent, les multes imposades amb el sistema de control semafòric anomenat foto-vermell a tres punts del municipi: el carrer Catalunya de Llerona, la cruïlla de la carretera de Ribes i la de Cànoves i la rotonda de Can Mònic.

El sistema foto-vermell ha comportat la imposició d’una mitjana de 300 multes setmanals, al voltant del 60% a Llerona, per on passen uns 4.000 vehicles diaris. Informes policials admeten que els primers dies de funcionament, fins al 18 de març, el sistema generava confusió i per això s’ha anunciat la retirada de totes les sancions. També es retiraran una part de les multes posades a tots tres punts de control. En concret les segones i successives sancions que es van imposar abans que l’infractor rebés la primera notificació. Moltes de les persones sancionades, una bona part veïns d’altres pobles, com la Garriga, no en tenen prou amb la mesura i s’han afegit a una recollida de firmes a través de la plataforma Change.org que ja ha sumat més de 1.700 firmes. L’alcalde, Francesc Colomé (CiU), defensa la bondat del sistema per reduir els accidents i remarca una i altra vegada que va ser el Consell de Poble de Llerona qui el va demanar.

Pel que fa a la rotonda del camí de Marata i la carretera de Cànoves, molts veïns del poble s’hi han manifestat en contra i han portat la protesta al ple. Entenen que és una obra massa onerosa i innecessària i que hi ha altres fórmules per millorar la seguretat. El projecte està fet i el finança en prop de la totalitat la Diputació de Barcelona.

El proper govern municipal de les Franqueses també haurà de prendre altres decisions urbanístiques destacades, com el futur de l’edifici del Centre Cultural de Corró d’Avall, que va quedar inacabat. Un procés participatiu, no exempt de polèmica, va donar guanyadora la proposta que defensava CiU, pal de paller del govern municipal, que proposa fer-hi un ambulatori i una biblioteca. La reforma del parc del Falgar també es va sotmetre a un procés de participació del qual va sortir un projecte que preveu mantenir el màxim de natural possible l’entorn del llac i habilitar zones de passeig, un aparcament, un circuit d’educació viària, una zona d’esbarjo i un edifici de serveis, entre altres espais.

El sector N, el polígon industrial de la carretera de Cardedeu que va quedar inacabat en l’anterior mandat, el projecte del qual es va haver de refer, és una altra de les claus per al futur del municipi. El govern de l’alcalde Colomé insisteix a definir-lo com “la mare dels ous” perquè n’han de sortir recursos per pagar deutes que té acumulats l’Ajuntament. La gran esperança del govern municipal actual és la capacitat d’atracció d’activitat comercial del tram més proper a la ronda Nord on s’ha anunciat ja la futura construcció d’un gran centre de tecnificació de natació sincronitzada del Club Natació Granollers.

Sense arribar al desgavell de l’anterior mandat, els darrers quatre anys han estat també moguts en l’àmbit polític en diferents partits. L’alcalde Colomé va tenir l’habilitat de recuperar l’estabilitat amb un pacte complex a cinc bandes on, a més de CiU, hi havia el PSC, PP, UPLF i ERC. El pentapartit va durar fins que el regidor d’ERC, Àngel Profitós, en va sortir l’any 2012. Trobava massa tova l’actitud de l’alcalde contra els responsables de la mala gestió urbanística i econòmica de governs anteriors.

El PSC també ha viscut la seva crisi interna amb el trencament del seu candidat i exalcalde, Esteve Ribalta, que s’ha decantat cap a posicions sobiranistes i ha acabat abandonant la política activa. En el seu lloc, el PSC ha apostat pel regidor de Granollers, Juan Antonio Corchado, com a candidat i com a secretari de l’agrupació local.

Unió de Pobles de les Franqueses (UPLF), el partit sorgit fa quatre anys i que es va nodrir de molts exmilitants del PSC, també s’ha trencat amb litigi judicial inclòs sobre qui ostenta la representació de les sigles. Arran d’això, l’any passat sorgia el nou partit Alternativa per les Franqueses (APLF) amb un vell conegut de la premsa comarcal, el periodista José Antonio Pilar, al capdavant.

I les Franqueses Imagina (LFI), la gran esperança de la regeneració de la política i de les polítiques progressistes socials i mediambientals, també ha viscut la seva petita crisi després d’haver tingut un notable èxit fa quatre anys amb dos regidors. L’aparició d’una agrupació local potent d’ICV va propiciar que aquest partit i la resta de l’assemblea de LFI no es posessin d’acord per anar plegats. Així, es dóna la paradoxa que a la confluència que porta la marca electoral de l’Entesa, amb què es presenta a tot arreu la coalició ICV-EUiA, no hi ha membres d’ICV que es presenten sota les sigles Esquerra Verda-Compromís. En canvi LFI ha aconseguit sumar els militants de Podem, la revelació electoral de les passades eleccions europees. Així, ha sorgit la candidatura anomenada Imaginem les Franqueses en Comú, on hi ha LFI, Els Verds, Procés Constituent, EUiA i Podem. L’exalcalde de CiU, Francesc Torné, es torna a presentar amb el seu partit, Convergència per les Franqueses.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.