“Això fa que les dones disposin de menys temps d’oci i que, per tant, tinguin un nivell més alt d’insatisfacció”, explica Blanca Moreno, directora de l’empresa que ha fet l’estudi, Consultoria MiT, de Sant Cugat.
L’informe també assenyala diferències en l’àmbit laboral: gairebé el triple d’homes (3,2%) que de dones (1,2%) diuen ocupar alts càrrecs a la feina. En aquest sentit, quasi la meitat de dones (47%) considera que és més complicat per a elles accedir a bones condiciones laborals. La percepció de la desigualtat de gènere també és molt diferent. Tres de cada deu homes granollerins (31,9%) creuen que no hi ha desigualtat de gènere, mentre que només el 22% de les dones ho creu. Les dones destaquen en tasques de cura, ja sigui de criatures o de gent gran, mentre que els homes són majoria en feines relacionades amb l’acció i la tecnologia. “El problema no és qui fa què, sinó quina valoració social té la tasca que es desenvolupa”, diu Moreno. “El que ha de ser primordial és valorar les feines de cura, perquè és l’essència de la vida”.
L’estudi també assenyala que a Granollers hi ha poca gent envellida i que hi ha més dones que homes majors de 85 anys. A més, moltes d’elles viuen soles.
En relació amb l’habitatge, els resultats apunten que el lloguer és la primera opció dels granollerins i que, quan es tracta de comprar, són més els homes que són propietaris únics, mentre que les dones tendeixen a ser copropietàries.
Una altra dada indica que a la capital vallesana hi ha gairebé un 5% de llars monomarentals –és a dir, on una dona sola es fa càrrec dels seus fills–, mentre que només hi ha un 0,8% de llars monoparentals. Pel que fa a la maternitat, un 29% de les dones diu que s’han vist bastant o molt afectades professionalment a l’hora de ser mares, mentre que només un 5% dels homes diu el mateix. En l’àmbit educatiu, l’estudi diu que les dones tenen més estudis universitaris i post-universitaris (43% de dones entre 35 i 49 anys, enfront del 37% d’homes), però que ells es formen més al llarg de tota la seva vida.
L’informe, que és el primer que es fa aplicant la perspectiva de gènere, també recomana treballar amb els joves per fer front a l’augment de comportaments masclistes detectats, impulsar polítiques coeducatives entre l’administració, les famílies i les escoles, incorporar la perspectiva de gènere als mitjans de comunicació i promocionar polítiques d’empoderament de la dona i de lideratge femení.
En l’estudi s’han fet 790 enquestes a diferents llars de Granollers i a representants de diferents àmbits de la vida quotidiana (educació, salut, treball, temps d’oci, etc.), amb l’objectiu que es puguin quantificar les diferències entre homes i dones a la ciutat i tinguin incidència en la política local.
{{ comment.text }}