Eleccions rere eleccions, legislatura rere legislatura, ministre de Foment rere ministre de Foment la promesa del desdoblament de la línia de tren de Vic ha estat sobre la taula. La realitat, però, és que la infraestructura continua tenint una sola via des de Montcada fins a Puigcerdà, que el recorregut entre la Garriga i Barcelona continua fent-se en una hora, igual que a les primeres dècades del segle XX, i que els usuaris continuen patint els retards i les deficiències del servei.
La darrera promesa lligada a un calendari concret va arribar el febrer de l’any passat a partir de l’acord entre Santi Vila, aleshores conseller de Territori i Sostenibilitat, i Ana Pastor, ministra de Foment, ara en funcions. Van pactar un desdoblament parcial d’uns 25 quilòmetres repartits en tres trams: entre les estacions de Parets i Granollers-Canovelles (incloent una nova estació al Circuit), entre les Franqueses i la Garriga, i entre Balenyà/Tona/Seva i Vic, a Osona. Són zones on no hi ha dubtes sobre per on ha de passar el desdoblament perquè deixen fora els àmbits més complexos: el pas per Santa Perpètua de Mogoda i la Llagosta, on es demana una variant; per Mollet, on l’Ajuntament insisteix que cal soterrar les vies; i per la vall del Congost, on l’orografia complica, i molt, un desdoblament resseguint el traçat actual de la infraestructura.
Aquesta primavera, el govern espanyol, ja en funcions, ha fet públic un primer estudi d’impacte ambiental pel tram entre Parets i la Garriga que concreta part del pactat l’any passat tot i que oblida l’estació del Circuit i no cobreix el tram que també es vol desdoblar a Osona. L’estudi d’impacte ambiental és un tràmit necessari per redactar el projecte executiu i licitar una obra que costaria uns 95 milions, lluny dels 700 milions que s’havia previst que costaria el desdoblament total fins a Vic segons els càlculs fets a l’estudi informatiu presentat l’any 2008, la tramitació administrativa del qual va quedar caducada.
El nom de Pastor s’uneix a la llista de ministres que han promès el desdoblament de l’R3 en els darrers anys. Les primeres promeses ja es feien als anys vuitanta. Francisco Álvarez Cascos, també del PP, ho va fer l’any 2000, quan va presentar una proposta de desdoblament parcial en tres trams entre Montcada i la Garriga que havia d’estar funcionant l’any 2010. No va agradar als ajuntaments que reclamaven una actuació global. El mateix Àlvarez Cascos, just un any després, va prometre que l’any 2007 la línia de Vic tindria ample internacional –en lloc d’ibèric– atenent a la seva potència internacional per la connexió amb França. La publicació del pressupost de l’Estat amb una partida de 44 milions semblava que donava versemblança a la nova promesa. La inversió, però, no es va executar. L’any 2003, encara amb Álvarez Cascos a la cartera de Foment, el govern espanyol persisteix amb la promesa: puja la partida del pressupost fins als 141 milions d’euros per actuar en un tram de 12 quilòmetres abans de 2008.
MAGDALENA ÁLVAREZ
A partir de 2004 entra en joc un altre nom: Magdalena Álvarez, també del PP. L’any 2006, a partir de l’acord amb la Generalitat, fixa una inversió de 250 milions d’euros a la línia de Vic per unes obres que, com a molta tard, havien de posar-se en marxa l’any 2012. La promesa es reactiva l’any 2008 quan se sotmet a exposició pública un estudi informatiu per actuar des de Montcada fins a Vic que, entre altres aspectes, preveu la construcció d’un gran túnel a la vall del Congost. L’Ajuntament de Mollet també ho aprofitava per reclamar el soterrament, una idea que el govern de la Generalitat, aleshores presidit per José Montilla, es va fer seva en un moment en què encara no s’intuïa l’impacte que la crisi econòmica acabaria tenint sobre les finances públiques. L’any 2009, en els darrers mesos de la polèmica Magdalena Álvarez al Ministeri, s’anuncia que es licitarà el desdoblament abans de 2016. Nova promesa incomplerta.
Ara, les eleccions del 26-J poden afegir un nou nom a la llista de ministres de Foment que han fet promeses sobre el desdoblament. Els usuaris, però, encara busquen –i esperen– qui serà qui les faci realitat. Mentrestant, continuaran patint els retards diaris.
“VAL MÉS UN DESDOBLAMENT PARCIAL QUE RES”
Per Ricard Riol, president de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), “val més un desdoblament parcial que no pas cap desdoblament”. És una obra “urgent per capacitat i per aconseguir millors velocitats”. La línia de Vic “no és la pitjor línia de Catalunya perquè està millor que la xarxa de regionals però sí que ho és de les rodalies de Barcelona”.
“El que atura el desdoblament és la falta d’inversions del Ministeri de Foment”, assegura Riol. Amb tot, alerta que alguns condicionants posats per les administracions locals de la zona tampoc han ajudat a desencallar-lo. Posa l’exemple del soterrament demanat per Mollet. “Està demanant una modificació substancial que multiplica per 10 el cost de l’obra en el seu tram”. “Quan el Ministeri posi diners, llavors toparem amb els ajuntaments”, pronostica el president de la PTP. L’entitat prioritza la millora del servei de transport als soterraments. Per ell, a Mollet, n’hi hauria prou soterrant el pas a nivell proper a l’estació, arreglant la trinxera i creant nous passos inferiors per assegurar la permeabilitat entre les dues bandes del nucli urbà separades per la via. Desdoblament a banda, per Riol hi ha altres operacions clau per assegurar el bon funcionament d’aquesta i altres línies, com ampliar la capacitat dels túnels de Barcelona.
NO TOT ÉS EL DESDOBLAMENT
Carme Melcion, usuària i membre de la plataforma Perquè no ens Fotin el Tren, afirma que el seu és “molt dolent” i situa com a problemes principals la poca puntualitat, la manca d’informació per megafonia, la supressió dels punts de venda de bitllet, les mancances d’estacions no adaptades a persones amb discapacitat o l’elevat nombre de passos a nivell que generen incidències que afecten la circulació dels trens. Per Melcion, “totes les administracions tenen responsabilitat”. També la Generalitat, que podria “millorar la informació als usuaris” o “adequar horaris a les necessitats dels viatgers”.
{{ comment.text }}