L’evolució plasmada en el paisatge

Josep Antoni Pujantell, Martí Boada i Diego Varga, de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona, han fet un estudi de la història ambiental del massís del Montnegre a partir de l’anàlisi dels canvis que hi ha hagut al municipi de Sant Celoni.

El 9 Nou
08/01/2016

El treball parteix de la idea que els canvis globals que es produeixen al planeta es plasmen, també, en una dimensió local. També en el fet que per entendre les dinàmiques actuals del paisatge és clau disposar d’una perspectiva històrica que es pot aconseguir a través de l’estudi del canvi d’usos i de les cobertes del sòl. Les manifestacions del canvi global en àrees de muntanya mediterrània. Un cas d’estudi al Baix Montseny es va presentar en la setena trobada d’estudiosos del Montnegre i el Corredor.

La recerca conclou que durant el període preindustrial hi ha “una lenta però contínua evolució” en la relació entre la societat i el medi “a través d’un metabolisme agrari o de base orgànica que va incorporant innovacions tecnològiques al llarg del temps”. En aquest període preindustrial, el mas és la unitat productiva central.

En aquest moment, la distribució dels diferents tipus de conreu i dels usos del sòl es fa a partir de les necessitats energètiques del mas dels nuclis de població existents. Però, a partir de la segona meitat del segle XIX, el desenvolupament industrial canvia la situació, s’explica en el treball. “Va suposar una creixent acceleració en l’apropiació i el consum de recursos naturals”. A partir de 1850, es dóna el màxim en l’apropiació de productes forestals que ja decau a partir de 1900. A mitjan segle XX, s’accelera amb l’augment del consum de combustibles fòssils. En aquest moment, la química esdevé la principal activitat econòmica de Sant Celoni, tot i que ja es comença a donar un creixement del turisme i l’hostaleria, que es consolida entrant al segle XXI, quan “el sector primari ja esdevé econòmicament residual”.

L’estudi constata la relació entre el paisatge i l’activitat al bosc. “L’abandonament de les pràctiques agrosilvopastorals tradicionals està associat al despoblament rural i s’ha manifestat sobre el paisatge amb una regressió de les cobertes agrícoles i dels espais oberts”. Per tot plegat, Pujantell, Boada i Varga conclouen que “el paisatge és una expressió de la contínua coevolució en el temps del component socioeconòmic i del component biofísic”.

LA PREGUNTA

Està d’acord que els ajuntaments incorporin l’ús del català als requisits per adjudicar contractes públics?

En aquesta enquesta han votat 143 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't