S’afegiran a altres municipis que ja tenen un text aprovat amb aquest objectiu com Lliçà d’Amunt, Santa Eulàlia i Cànoves i Samalús. Lliçà de Vall és qui té la feina més avançada perquè preveu aprovar el text en el proper ple municipal. La idea és que pugui entrar en vigor aquest mateix estiu, quan es concentren els problemes derivats de la presència d’aquesta espècie d’insecte invasor.
“Ens agradi o no el mosquit tigre, ja forma part del nostre entorn i hi hem de conviure”, diu Núria Banegas, regidora de Salut Pública de Lliçà de Vall, que admet que l’elevada presència d’aquests insectes ha esdevingut un problema en alguns barris. “Fins al punt que és la principal preocupació que ens expressen els veïns quan ens reunim”, diu la regidora en referència a Can Vilardebó. “No hi ha grans diferències segons les zones però sí que hi ha famílies o cases que ho passen realment malament”.
Banegas defensa la creació de la normativa “com un instrument per definir quines són les pràctiques que no s’han de fer perquè faciliten l’expansió del mosquit tigre. En bona part, la seva expansió depèn de la voluntat i els costums dels veïns. Hem d’anar variant els hàbits a casa nostra perquè aquesta situació estigui més controlada”, diu. Per Banegas, serà “una eina que pot ajudar en situacions que perjudiquen tercers. Vetllem per la convivència i la salut pública”.
L’ordenança, que ha partit d’un text base de la Diputació i s’ha completat amb l’experiència d’altres poblacions com Lliçà d’Amunt o Santa Eulàlia, estableix que es poden arribar a aplicar sancions econòmiques a aquells propietaris que no facin cas dels requeriments municipals per solucionar punts d’acumulació d’aigua que facilitin la reproducció del mosquit tigre. També facilita actuar en parcel·les privades per solucionar el problema i, posteriorment, traslladar el cost al propietari. “Ens donarà la possibilitat d’instar un veí perquè faci l’actuació corresponent i adoptar mesures cautelars directament en situacions d’emergència”. L’actuació municipal es farà, sobretot, a partir de les queixes veïnals que els arribin i que puguin motivar inspeccions dels tècnics.
DEURES MUNICIPALS
La normativa, però, també “posa deures” a l’Ajuntament per procurar que no hi hagi focus en espais municipals: equipaments com el cementiri o en els embornals de la via pública. També preveu fer formació a les escoles. A banda, l’Ajuntament prepara una campanya i una xerrada informativa als veïns i està pendent d’acollir una exposició de la Diputació sobre el mosquit tigre. Abans, però, Lliçà de Vall ja havia fet accions informatives sobre el mosquit tigre. L’estiu passat, fins i tot, es va oferir als veïns de Can Vilardebó la possibilitat que un tècnic fes una revisió a casa seva per detectar possibles punts on criés aquesta espècie.
L’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor també estudia dotar-se d’una ordenança que els doni eines per controlar el mosquit tigre. Fonts municipals han explicat a EL 9 NOU que la presència del mosquit tigre és l’origen de “moltíssimes queixes de veïns”, sobretot a l’estiu. El consistori entén que una normativa específica ajudarà a “visualitzar la responsabilitat” dels veïns en el control de l’expansió del mosquit tigre.
{{ comment.text }}