“Mai em vaig imaginar que arribaria a aquesta situació”

És una dona de 39 anys, d’origen magribí, amb dos fills en edat escolar que des de fa quatre mesos viu en un pis propietat d’un banc sense aigua corrent. El seu marit acaba de tornar del Marroc, on ha estat els darrers set anys després d’haver estat expulsat per no tenir papers. No va poder venir abans perquè li han denegat sempre les peticions de reagrupament familiar. “Consideraven que no tenia prou ingressos per mantenir la família”, diu.

Aquesta dona, que té la cuina plena de garrafes d’aigua, va arribar a Catalunya fa 15 anys i a Granollers en fa 4. Fa quatre mesos, amb l’ajuda de la PAH va ocupar el pis on viu, propietat d’un banc, perquè no podia fer front al preu del lloguer arran dels problemes de salut que li impedeixen treballar. El problema amb el qual es troba és que el pis té l’aigua tallada i no pot fer un nou contracte.

La protagonista de la història explica que va cotitzar durant vuit anys però fa quatre mesos que està de baixa laboral per culpa d’una malaltia del cor. Fa tres anys li van posar un marcapassos a l’Hospital de la Vall d’Hebron i, a més, té greus problemes de mobilitat en el braç esquerre. Té dos informes del servei de cardiologia de l’hospital, segons els quals la malaltia la incapacita per treballar, però li ha estat denegada una demanda d’incapacitat laboral permanent perquè la Seguretat Social considera que es pot recuperar. La família viu amb els 400 euros mensuals que ella ingressa de baixa laboral i amb l’ajut d’El Xiprer. “Mai m’hauria imaginat que arribaria a aquesta situació”, diu. I demana poder accedir a un pis públic amb lloguer social que tingui ascensor perquè pujar fins al quart pis on viu ara és un autèntic calvari.

La família supera com pot la manca d’aigua corrent. Una amiga s’emporta els fills dos cops per setmana per tal que es puguin dutxar i la resta es resol a base de garrafes d’aigua que s’omplen on es pot i amb moltes dificultats perquè les fonts públiques que hi ha a prop estan inutilitzades. Algunes persones els ajuden a pujar-les fins al pis. “Els nens em pregunten per què no hi aigua al lavabo i jo els dic que l’aixeta està espatllada, no els vull posar problemes al cap”.