Al Vallès Oriental, un dels casos emblemàtics és el de la urbanització de Sant Carles, que té un 70% en el terme de la Roca, un 25% en terme de Llinars i la resta repartida entre Dosrius i Argentona, a la comarca veïna del Maresme. El projecte de reforma té un pressupost d’uns sis milions d’euros, però mentre que la Roca preveu cobrar contribucions especials als propietaris, el de Llinars ha desestimat aplicar aquest mecanisme.
La disparitat de criteris manté aturat el projecte a la part de la Roca on hi ha unes 150 parcel·les i es fa visible especialment al carrer Maresme, que comparteixen els dos termes municipals. Des de Llinars es diu que no es vol cobrar als veïns perquè no es cobra en cap altre lloc, mentre que la Roca apunta que seria un greuge comparatiu si no apliquessin contribucions especials a Sant Carles quan a la resta del terme municipal sí que s’apliquen.
El regidor d’Obres i Serveis de la Roca, Jordi Fortí (ERC) admet que el cost del projecte, que només en la part de la Roca superaria els tres milions d’euros, el manté encallat. Admet que, en les circumstàncies actuals es fa difícil demanar als propietaris que paguin unes quotes que poden ser de 30.000 euros. Per això s’ha dividit el projecte en fases i, mentre no s’executa, l’Ajuntament ha fet diverses millores. “Hem fet algunes actuacions. L’any passat vam asfaltar el carrer Vallès i vam adaptar l’enllumenat a la normativa”, explica Fortí.
La millora urbanística de la urbanització de Can Maspons, entre Caldes i Santa Eulàlia de Ronçana, també va provocar un conflicte entre els veïns i l’Ajuntament de Caldes, que aplicava unes contribucions especials del 90% del cost de l’obra, mentre que a Santa Eulàlia, els veïns només havien de pagar el 75%. L’any 2012, els veïns de Caldes, que sumen 213 de les 225 parcel·les, van anar al contenciós administratiu contra l’Ajuntament, però el 2015, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va fallar a favor de l’Ajuntament.
COL·LABORACIÓ EN SERVEIS
El fet de compartir carrers d’una mateixa urbanització no és, però, sempre motiu de controvèrsia. A la mateixa urbanització de Sant Carles, entre la Roca, Llinars, Dosrius i Argentona, els quatre ajuntaments van subscriure un conveni l’any 2001 per unificar serveis i evitar despeses duplicades. La Roca es fa càrrec de la recollida de deixalles, de l’enllumenat i el manteniment de carrers i Llinars i Dosrius paguen una quota per aquest servei. Argentona només té dues parcel·les sense urbanitzar.
Els ajuntaments de Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor també tenen contactes per arribar a un conveni marc de relacions sobre la coordinació de serveis. Els dos municipis comparteixen les urbanitzacions de les Pungoles, Can Miret i Can Vila. “La voluntat hi és per les dues parts i si podem arribar a un acord aquest mateix any no ho deixarem per més endavant”, explica el regidor de Territori i Sostenibilitat de Sant Pere, Joan Bruguera (ERC). El regidor del Partit de les Urbanitzacions de Sant Antoni (PUSA) Ferran Calvera, incideix en la mateixa filosofia de coordinar serveis de neteja, recollida de residus i fins i tot de seguretat. “En matèria policial, per exemple, la policia de Sant Antoni fa la seva ronda per la part de Sant Antoni i els vigilants de Sant Pere ho fan a la seva part, però no ho fan de manera coordinada. Poden coincidir dos vehicles al mateix temps”. Calvera diu que passa una cosa semblant amb la neteja de carrers. “Si es fes de manera coordinada no caldria que es desplacessin dues màquines de neteja, una des de cada poble”, diu.
{{ comment.text }}