Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Més d’11.000 vallesans, sense cabina de telèfon al seu poble

La progressiva supressió de les cabines telefòniques als carrers ha deixat gairebé 12.000 vallesans sense aquest servei. En set poblacions ja no tenen cap cabina i les quasi 130 restants es concentren en les poblacions amb més habitants.

0Així ho indiquen les dades de Cabitel, l’empresa filial de Telefònica encarregada de gestionar el servei de cabines a tot l’Estat.

Els telèfons públics que es resisteixen a abandonar els carrers poden trobar-se en diferents models de cabines, com es pot veure al gràfic d’aquesta pàgina, i poden incloure més o menys telèfons, ubicats de diferents maneres. El seu nom (MMM, cabina garza, etc.) varia en funció del fabricant, i no determina les característiques de la cabina.

La generalització del telèfon a les cases i, sobretot, de la telefonia mòbil ha contribuït a una reducció dràstica de l’ús de les cabines. Un fenomen al qual s’ha afegit el servei que ofereixen els locutoris, especialment per a la població immigrant. El resultat és que les cabines perden el sentit originari i han deixat de ser un referent en el paisatge dels carrers.

Tot i aquest canvi social, la legislació encara dóna a les cabines un caràcter de servei públic. L’article 32 del Reial Decret 726/2011 estableix uns barems per garantir que el màxim de població possible tingui accés a una cabina. La normativa indica que l’oferta de telèfons públics es considera “suficient” amb “almenys, un telèfon públic de pagament i un més per cada 3.000 habitants” en els municipis de 1.000 habitants o més i amb una distribució geogràfica “raonable”. L’article també apunta que cal “un telèfon públic de pagament en cadascun dels municipis de menys de 1.000 habitants, on estigui justificat segons els criteris d’oferta mínima”.

En contra del que indica la normativa, almenys set poblacions del Vallès Oriental no reben aquest servei, perquè no tenen cap cabina instal·lada als respectius termes municipals. Són localitats amb poca població com Campins, Fogars de Montclús, Montseny, Santa Maria de Martorelles, Tagamanent i Vilalba Sasserra, però hi ha el cas extrem de Sant Fost de Campsentelles. Aquest municipi supera els 8.800 habitants i, en canvi, no hi ha cap cabina telefònica, després que l’última que hi havia instal·lada es retirés, en part per petició popular.

El servei de telefonia pública abasta la resta de municipis de la comarca, que disposen d’almenys una cabina. Hi ha nou poblacions que tan sols en tenen una. Altra vegada, són municipis amb pocs habitants, com l’Ametlla, Figaró-Montmany, Gualba, Sant Antoni de Vilamajor, Vallgorguina, Sant Esteve de Vilamajor, Cànoves i Samalús, Sant Pere de Vilamajor i Vallromanes. Tots els casos s’ajusten a la normativa vigent excepte el de l’Ametlla, que té dos telèfons públics en comptes dels tres que li pertocarien per tenir una població de més de 8.000 habitants, després que anys enrere es retirés una cabina del Passeig. Tot i això, el regidor d’Urbanisme, Carles Borràs, assegura que no s’han plantejat mai reclamar el telèfon que falta “perquè n’hi ha suficients. L’única cabina que hi ha instal·lada té un ús mínim perquè no hi ha demanda”, diu. En retirar l’antiga cabina del Passeig, es va incorporar un segon telèfon a la cabina que hi ha actualment, al carrer de la Torregassa, destinat a persones amb discapacitat.

Comentaris

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.