Els homenatjats han rebut un document simbòlic que reconeix la privació de llibertat que van patir durant la Guerra Civil o la dictadura. El document està signat pel president de la Generalitat, José Montilla, i el conseller d’Interior, Joan Saura, i en el qual consta ‘la seva contribució a la causa de la llibertat i la democràcia durant la Guerra Civil i la dictadura’.
L’acte celebrat a Granollers ha obert un programa de 25 homenatges que es faran a tot Catalunya, després del que es va fer el mes d’octubre al Palau Sant Jordi de Barcelona. Segons l’administració, es pretén homenatjar les víctimes de la repressió franquista ‘de forma territorialitzada i així facilitar l’assistència dels propis testimonis a l’acte’. A la demarcació de Barcelona, es faran actes similars al Prat de Llobregat (Baix Llobregat), Terrassa, Badalona (Barcelonès), Mataró, l’Hospitalet del Llobregat (Barcelonès) i Vilanova i la Geltrú (Garraf), entre d’altres.
El president de l’Associació d’Exinternats del Franquisme a Catalunya, Joan Pi, ha lamentat que l’acte d’homenatge es faci ‘tan tard’ perquè, segons ha destacat, alguns no han sigut a temps de veure’l. Tot i això, ha reconegut que ‘sempre és millor que s’acabi fent un acte així, sobretot per la dignitat d’unes persones que van haver de marxar a l’exili i patir als camps de concentració, entre d’altres’.
Per la seva banda, el secretari de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat, Josep Vendrell, ha ressaltat que aquest acte d’homenatge també pretén ser una reivindicació de la memòria democràtica de la lluita antifranquista: ‘Si avui tenim un sistema de llibertats, autogovern i un reconeixement dels drets socials és gracies al fet que molta gent s’hi va deixar la pell i va patir presó i fins i tot la mort’. Vendrell també ha destacat que ‘la societat i les institucions devien aquest reconeixement als qui va lluitar contra el Franquisme’. Vendrell també ha declarat que aquests represaliats ‘són un exemple de virtut cívica’ i ha puntualitzat que ‘els drets nacionals no s’atorguen, es guanyen a traves de la lluita’.
D’altra banda, el representant de la Generalitat ha precisat que 39.000 persones van demanar a l’administració catalana la indemnització a expresos, i que a 22.000 d’aquests se’ls hi va concendir.
Per la seva banda, l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral (PSC), ha recordat que precisament aquest dimarts es compleixen 71 anys en què ‘una ciutat de trobada de camins com és Granollers es va convertir en una gran desfilada i un dels punts del camí cap a l’exili’. Mayoral, a més, ha ressaltat que en el moment en què va començar l’exili es va iniciar també ‘un llarg camí de lluita per la recuperació de les llibertats, ple de silencis, oblits i sofriments’.
LA REPRESSIÓ AL VALLÈS ORIENTAL
Es calcula que l’any 1940 hi havia 280.000 persones a les presons franquistes. Un any abans, i només a Catalunya, hi havia més de 130.000 presoners de guerra repartits entre els diversos camps de concentració. Durant la postguerra, unes 700.000 persones podrien haver estat empresonades.
A Granollers, es calcula que unes 850 persones van patir la repressió franquista amb privació de llibertat o van ser depurades d’alguna manera per la seva posició contrària al règim.
Des de l’any 2000, 564 veïns del Vallès Oriental han rebut indemnitzacions del Govern pel temps en què van ser privats de llibertat durant la Guerra Civil o el Franquisme. A tot Catalunya, més de 22.000 persones han rebut aquesta indemnització.
{{ comment.text }}