Ho va fer a través de la correspondència de l’Ajuntament de l’època, de la premsa d’aquell any, del programa de la festa major i de la pel·lícula Granollers, festa major de 1914, que recull en diversos passatges com es vivien aquests actes a la ciutat un segle enrere.
Granollers encarava aquell 1914 –un any hostil a tot el món per l’esclat de la Guerra Mundial i marcat per una gran crisi política i social a tot l’Estat– amb més reptes que recursos.
El conservador Josep Tardà i Mora acabava d’accedir a l’alcaldia (en clara minoria perquè representava un regidor, contra els 12 de la majoria liberal al consistori). Amb l’empedrat de la carretera, la conducció d’aigües sota les voreres i l’enllumenat públic acabats d’estrenar, a Granollers encara hi havia pendent la subhasta de les obres per construir un pont sobre el Congost per a la Carretera de Ribes, la localització d’una nova estació de ferrocarril (amb la consegüent reforma urbanística de la ciutat) o la implantació del telèfon.
L’Arxiu Municipal ha recopilat material a partir de la correspondència de l’Ajuntament de Granollers entre els anys 1912 i 1915. Un grup de voluntaris recull i analitza aquests documents i dimarts, Ivan Casado, Carme Giménez, Sandra Oliver i Montserrat Tribó –que formen part d’aquest grup– van presentar algunes de les troballes. Ho van fer amb el suport de la pel·lícula sobre la festa major en la qual es recullen dos dels moments més transcendents: l’arribada de l’Orfeó Català, un dels grans referents de l’època, i la col·locació de la primera pedra de l’Hospital.
L’Orfeó Català va actuar, precisament, a la nova sala del Mundial Cine, al carrer Príncep de Viana. Una gran sala de cinema, que podia acollir altres esdeveniments, amb capacitat per a més d’un miler d’espectadors. Tot i aquesta gran capacitat, l’aforament es va quedar curt.
L’Hospital de Granollers va ser una obra determinant per substituir les millorables instal·lacions de l’Hospital dels Caputxins. Era una necessitat en un context de gran creixement demogràfic. Però com que els recursos eren escassos, va ser necessària la col·laboració econòmica popular per impulsar l’obra.
També va ser necessari el suport econòmic popular per tirar endavant la festa major d’aquell any. Entitats com el Casino, la Unió Liberal, Amics de la Unió o la Societat Recreativa la Alhambra van fer-ho possible.
{{ comment.text }}