Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Mig segle d’una estació i d’un barri

L’any 1964 va començar a funcionar la nova estació de tren de la línia de França –l’actual Granollers-Centre– després del trasllat de les vies que, fins aleshores, passaven per l’actual eix viari que formen l’avinguda Sant Esteve, l’avinguda del Parc i el carrer Girona.

  • El 9 Nou
  • 02/10/2014 | 7:00
  • 0

Granollers recorda aquest fet que va coincidir amb el naixement i creixement del barri de Sant Miquel, i ho fan a través d’una exposició que recull el testimoni d’11 persones que viuen o han viscut a Sant Miquel en diverses èpoques i de fotografies de l’Arxiu Municipal que mostren la construcció de l’estació i el desenvolupament urbà d’aquest sector del sud de la ciutat.

La mostra es podrà veure fins al 5 d’octubre al centre cívic Jaume Oller, que porta el nom de qui va ser un dels impulsors de l’associació de veïns del barri, que va encapçalar diverses lluites veïnals com la d’oposició a la construcció d’una benzinera o la que demanava el trasllat del club Costa Rica, situat aleshores a tocar de l’escola Joan Solans, inaugurada l’any 1969. Després, es podrà veure al vestíbul de l’estació de Granollers-Centre (del 6 d’octubre al 2 de novembre), a l’institut Carles Vallbona (del 3 de novembre al 8 de desembre) i a Roca Umbert (del 9 de desembre al 7 de gener).

Entre les persones que han participat en el projecte de recuperació de la memòria històrica del barri hi ha el fotògraf Pere Espaulella, que ara té 82 anys i que va ser un dels primers veïns del barri. Va anar a viure en un àtic del primer bloc de pisos que es va construir a la banda sud de l’actual passeig Colom. “Des d’aquí dominava tota la creixença de l’entorn”, relata Espaulella, que va anar fotografiant els canvis del barri. “A partir d’aquest edifici se’n van anar fent més”.

Una de les imatges que recorden els primers veïns és la dels carrers enfangats cada vegada que plovia. “La gent que venia amb el tren i volia anar a buscar l’autobús de Palou a les Franqueses quedava de fang fins als genolls”, explica Espaulella. Des de l’avinguda Sant Esteve, Vicenç Sáez de Tejada, que es va instal·lar amb dos anys al primer bloc que es va fer a la cruïlla amb Bisbe Grivé, també té la imatge del fang a la retina. Per exemple, la de les treballadores de Roca Umbert que portaven els seus fills a la llar d’infants al carrer Josep Umbert.

L’asfaltat de l’avinguda Sant Esteve va comportar canvis i va augmentar molt el trànsit. “La gent que venia de la banda de la Roca i volien anar cap a Barcelona passaven per aquí i per Bisbe Grivé per anar cap a Prat de la Riba”, diu Sáez de Tejada. I va dificultar la vida: “Aquí la gent treia les cadires a la nit per prendre la fresca o jugàvem a pilota al carrer”.

UN BARRI LLUITADOR

Sant Miquel va ser un barri molt reivindicatiu. El moviment veïnal va protagonitzar diverses lluites. Entre aquestes, l’oposició a l’estacionament de trens carregats de gas durant les nits a l’estació. Els veïns van construir amb les seves pròpies mans una plaça pública a tocar de l’actual Hotel Atenea, una construcció que també van aconseguir frenar durant força anys. “Vam aconseguir que Roca Umbert cedís els terrenys”, recorda Sáez de Tejada, que va viure a Sant Miquel fins als anys vuitanta. També va ser un barri festiu organitzant festes i revetlles als carrers. “Un mes abans ja recollíem fustes per la foguera de Sant Joan”. O acollint campionats de velocitat de motos i cotxes en un circuit per l’avinguda Sant Esteve i altres carrers.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.