Tots s’han localitzat en comerços del centre: una Movistar, al carrer Enginyer; una Android, al carrer Sant Josep; una Orange, a la Porxada, i una Vodafone, al carrer Torras i Bages. En tres dels casos, els lladres van accedir a l’interior trencant els vidres dels aparadors. De fet, en els robatoris a les botigues Movistar i Vodafone es van encastar vehicles contra la persiana o els finestrals. Amb tot, segons les dades dels Mossos, no es tracta d’un volum de robatoris que sobresurti de la mitjana habitual de la ciutat.
Segons han explicat fonts policials a EL 9 NOU, les botigues de telèfons mòbils i tauletes s’han convertit darrerament en un objectiu força atractiu per als lladres. Es tracta d’establiments que no estan obligats a tenir uns requeriments de seguretat tan elevats com els de joieries, entitats financeres o administracions de loteria. A més, generalment, són botigues amb grans aparadors de vidre, en alguns casos, sense cap persiana. El material que emmagatzemen és d’alt valor –un telèfon intel·ligent es pot moure entre els 200 i els 600 euros– i té poc volum. Això facilita el robatori perquè es pot carregar i amagar amb facilitat. També hi contribueix l’existència d’un mercat negre en mercats ambulants o botigues situades a la primera corona metropolitana de Barcelona.
Els lladres poden dedicar-se a vendre posteriorment els terminals ells mateixos o bé els col·loquen a receptadors, que, sabent-ne l’origen il·lícit, els venen igualment a un preu per sota de mercat. És més complicat revendre’ls a través de botigues de segona mà perquè aquestes estan obligades a tenir un registre amb les dades del venedor. Les diferents policies fan registres periòdics en aquests establiments per comprovar que els objectes que tenen a la venda no siguin sostrets. Quan se’n troben, es demana el nom de la persona a qui l’han comprat. En cas de tenir-ho registrat, la responsabilitat recau sobre l’establiment.
PER A LA LOCALITZACIÓ
Els números de sèrie dels aparells permeten, sovint, retornar-los al seu propietari. Passa, sobretot, en mòbils i tauletes d’Apple. Les policies poden contactar amb l’empresa per escrit, que els facilita les dades de la persona que havia registrat aquell aparell en concret.
{{ comment.text }}