Montmeló diu que es tracta d’una reivindicació històrica. Montornès rebutja les aspiracions de l’Ajuntament veí i diu que no té sentit esgrimir ara documents de diversos segles enrere.
La revisió dels límits entre Montornès i Montmeló té el seu origen en les intervencions que s’han fet al jaciment de Can Tacó (MonsObservans), al Turó de les Tres Creus. Els dos ajuntaments volien establir amb claredat quina part del jaciment és en cada municipi per calcular el cost de les expropiacions que havien de pagar. El procés el van iniciar els dos anteriors alcaldes, Manel Ramal, de Montmeló, i Daniel Cortés, de Montornès, que van decidir ampliar la revisió a tota la resta de la línia divisòria dels dos termes i van comptar amb el vistiplau unànime de tots dos plens. Tots dos ajuntaments van crear sengles comissions formades per regidors i tècnics que van revisar arxius històrics que reforcessin els seus arguments. Fruit dels treballs, la comissió de Montmeló va determinar que el límit amb Montornès no havia de ser, com ara, el riu Besòs, sinó que ha d’incloure el pla de Can Buscarons fins la carretera BV-5001. En el sector de la Concentració Industrial Vallesana i del turó de les Tres Creus les dues propostes coincideixen però tornen a discrepar en el polígon el Raiguer, una part del qual reclama Montmeló. La comissió de Montornès, en canvi, va dir que la delimitació no havia de canviar.
Els plens dels ajuntaments van aprovar també per unanimitat les conclusions de les respectives comissions i el 18 de juny de l’any passat es va firmar una acta conjunta dels representants de les dues comissions municipals i representants del Departament de Governació on es detallen les discrepàncies. Ara correspon a la Comissió Delimitadora de Governació emetre una resolució que s’espera per aquesta primavera. Si un o tots dos municipis no estan d’acord amb la decisió, podran acudir al contenciós administratiu.
“Hem posat a sobre la taula els arguments històrics i no podem renunciar a quelcom que històricament és terme de Montmeló. Hem obert un procediment i el que toca és finalitzar-lo”, explica l’alcalde de Montmeló, Antoni Guil (PSC), el qual afegeix que si la Generalitat no els dóna la raó, acudiran a la justícia. “I entendríem que Montornès fes el mateix”.
L’alcalde de Montornès, José Antonio Montero (ICV-EUiA), diu que el dret territorial de segles enrere no és el mateix que l’actual i recorda que Montmeló mai no va expressar la seva reivindicació quan es va aprovar el pla general de Montornès. Diu que Montmeló no ha tingut en compte alguns dels documents històrics que contradiuen les seves pretensions i adverteix que el conflicte pot comprometre la relació entre els dos ajuntaments. “És una actitud incomprensible. Amb aquesta OPA tenim poques ganes de compartir projectes amb Montmeló”.
{{ comment.text }}