Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Montserrat Tura: “Si hi ha xoc de trens, jo seré en el de Catalunya”

L’exconsellera de Justícia i Interior i exalcaldessa de Mollet, Montserrat Tura, ha anunciat que no anirà a les llistes del PSC ni de cap altre partit en les eleccions al Parlament del 25 de novembre.

  • El 9 Nou
  • 09/10/2012 | 10:00

Deixa definitivament la política?
A vegades confonem la política amb l’ocupació d’un càrrec públic. Durant 25 anys he tingut un càrrec públic i ara deixaré de tenir-lo, però això no vol dir que em deixi de preocupar pel meu país, per les injustícies del meu voltant… La política és dedicar una part del teu temps a temes socials i ho faré.

Tornarà a la gestió sanitària?
Tinc una excedència al Consorci Sanitari del Baix Empordà que comporta una reserva de lloc i hi retornaré. No sé amb quines responsabilitats, però em ve molt de gust.

Té la sensació d’haver topat contra l’aparell del partit?
Quan una cosa no m’agrada com s’està fent, en lloc de criticar-ho intento oferir una alternativa. En les primàries municipals em vaig presentar per fer un cop d’atenció que les coses s’han de fer diferent, i ara, amb la presidència de la Generalitat és el mateix. El sistema d’elecció entre diferents candidats, si pot triar tota la militància, tots els simpatitzants i tots els ciutadans que vulguin, esdevindrà un sistema normal pel qual jo lluitaré perquè aquests sistemes en què s’escull només en la direcció, com s’ha fet aquest diumenge, no són els que jo desitjo.

Va tenir un 23,7% de suport. Hauria estat diferent en unes primàries?
N’estic convençuda.

Per què?
Perquè les dinàmiques dels òrgans de direcció de partit són diferents a les dinàmiques de participació de persones que no viuen la vida interna dels partits.

Mantindrà la militància?
Sí i continuaré sent presidenta de l’agrupació de Mollet. El PSC ha estat un projecte polític molt important, capaç de fer partícips de la demanda de llibertats nacionals per Catalunya persones que havien vingut d’arreu de l’Estat, i de fer entendre a persones amb una renda relativament mitjana-alta que feien falta programes de solidaritat per assolir la igualtat d’oportunitats. Ha tingut un paper molt important i l’ha de continuar tenint.

L’avançament electoral li ha anat malament.
Al president Mas el van escollir per quatre anys i es va comprometre a aconseguir una Catalunya millor. No haver arribat ni a la meitat de la legislatura no ha estat una decisió encertada. Si això ha anat bé perquè la direcció del partit no acompleixi una de les principals resolucions del congrés de desembre, que era que el candidat a la Generalitat seria escollit en unes primàries obertes com han fet a França,…

No hi havia temps?
No per fer-ho com a mi m’hauria agradat. A França van estar dos anys preparant-les i aquí no es podia fer, però fer-les amb una urna a cada agrupació i deixar participar els militants, simpatitzants i els ciutadans que s’haguessin acostat em sembla que es podia haver fet.

El PSC s’ha equivocat en la seva relació amb el PSOE?
En els principis no, perquè va suposar la suma de tots els antifranquistes que participaven d’un pensament socialdemòcrata. Després crec que el PSC havia d’haver posat més èmfasi en el discurs nacional i en els últims anys no hem aconseguit fer entendre exactament quin és el sentiment de menysteniment que hem tingut quan hem intentat modificar l’estatut o els sistemes de finançament o equilibrar les balances fiscals que des de fa 32 anys estan desequilibrades. I en els últims moments en explicar aquest sentiment de menysteniment cultural, social i financer que porta a una manifestació massiva l’Onze de Setembre.

Però ara el PSC aposta pel dret a decidir.
Qui no accepti que la manifestació de l’Onze de Setembre és una riuada de sentiment d’indignació democràtica de com es porten les relacions Catalunya-Espanya és realment miop. Tot s’ha mogut molt ràpidament. La posició del president de la Generalitat no és la mateixa; Unió Democràtica no volia anar a la manifestació i ara és una fervent defensora dels instruments d’estat… I els socialistes, per primer cop, en el debat de política general aprovaven una resolució pròpia a favor del dret a decidir i d’una consulta.

Malgrat tot, vostè no anirà a les llistes.
Perquè per la meva manera d’entendre la política catalana el PSC no ha reaccionat suficientment.

I des de dintre no podria influir-hi més?
Em sembla que sóc la persona que en els últims anys ha intentat influir més. Qui va començar a parlar d’autodeterminació i del dret a decidir en el congrés del desembre vaig ser jo. No vaig tenir cap inconvenient a quedar-me fora dels òrgans de direcció si amb això posava en evidència que hi havia maneres diferents de pensar. Em vaig propugnar per les eleccions municipals de Barcelona perquè anàvem cap a una derrota segura. I ara dic que si no entenem el sentit del poble tindrem uns resultats dolents el 25 de novembre. Els ciutadans no s’han d’adaptar a nosaltres, nosaltres ens hem d’adaptar a la ciutadania.

Sent que tot plegat, però, no ha servit de res?
La Maria Mercè Marçal té un poema preciós que diu: “A l’atzar agraeixo haver nascut dona de família humil i de nació oprimida i a l’atzar agraeixo haver estat tres voltes rebel. I jo afegeixo sempre que agraeixo a l’atzar i a la vida haver tingut un pare que una de les coses que em va ensenyar és a superar les petites pors de cada dia i les grans pors que la vida ens situa a vegades. Quan s’ha donat l’oportunitat de contrastar projectes els he contrastat, sabent que anava a perdre, però pesava més el contrast de les idees que el silenci poruc.

Al PSOE hi ha algú que es cregui el federalisme?
En tot cas, no ho ha demostrat.

Llavors no resulta irrellevant que el PSC incideixi a canviar la constitució per anar a un estat federal?
Jo he propugnat que s’ha de canviar la constitució perquè el regne d’Espanya esdevingui la unió lliure i voluntària de pobles i nacions i després s’ha de reconèixer la lliure expressió d’aquesta voluntarietat. Si això hagués existit en la constitució fa quinze o vint anys, el comportament de la política espanyola hauria estat diferent i hauria condicionat també la política catalana perquè el nacionalisme conservador no hauria amenaçat de fer un referèndum perquè aquest referèndum hauria estat regulat per la constitució. És el que passa al Regne Unit respecte a Escòcia. El Regne Unit sap que no pot impedir el referèndum perquè en el tractat de la unió queda clar que és voluntari.

Què hauria de fer el govern de Catalunya si el govern espanyol prohibís un referèndum?
S’ha de concretar en quins articles i en quin redactat es pretén modificar la constitució. Ara ho ha començat a dir fins i tot el president Mas. Jo me n’alegro, perquè jo fa anys que ho estic dient. Per aconseguir això hi ha un procés de negociació i un procés de reivindicació. El procés de reivindicació poden ser més manifestacions com la de l’Onze de Setembre o poden ser consultes que no han de ser autoritzades pel govern d’Espanya i tenen un sentit de conèixer quin és el sentiment del poble de Catalunya i un sentit de reivindicació perquè es produeixi una modificació que d’altra banda tots els espanyols, fins i tot els que a vegades fan escarni del sentiment catalanista, hi haurien d’estar a favor.

Una majoria a favor de la independència influiria en els partits que poden canviar la constitució?
És que si no ho fan vol dir que no escolten tota una comunitat nacional.

I en aquest cas estaria justificat fer un pas més?
No podem estar tota l’estona pensant en el que passaria si… Marquem un full de ruta molt sòlid i sapiguem que això costarà i que caldrà fer molts actes de reafirmació nacional perquè s’entengui que el que estem demanant no és un caprici dels governants sinó un sentiment majoritari en el poble català.

Per què va rebutjar l’oferiment d’ERC?
No és només que no coincideixo amb el seu projecte i que encara tinc esperances que el projecte socialista camini cap als llocs on jo voldria. Em sembla menyspreable quan una persona canvia de formació política perquè se li ha ofert un càrrec públic. Jo no estic en contra que Ferran Mascarell pensi que el seu pensament s’acosta molt al del nacionalisme conservador. El que no em sembla correcte és que decideixi en 48 hores que el seu pensament s’acosta tant al nacionalisme conservador perquè li han ofert el càrrec de conseller. La pèrdua de la credibilitat de la política, en part ve perquè els polítics no ens hem comportat de manera honesta i ètica.

No contempla a curt i a llarg termini canviar de militància?
A llarg termini poden passar moltes coses. Jo crec que la meva manera de pensar cap dins del PSC. És minoritària, però hi te cabuda.

Com interpreta la proposta d’ERC.
CiU s’ha aproximat cap a l’espai que ocupava ERC i ERC necessita, a més del seu espai independentista, marcar la seva empremta socialdemòcrata i de defensa dels serveis públics. Està bé que ERC intenti emfasitzar la seva vessant d’esquerres.

En una consulta sobre la independència, què votaria?
És que crec que la primera de les consultes que es facin no dirà això. La primera serà si estem a favor que es modifiqui la constitució i evidentment votaré que sí.

I en una hipotètica consulta sobre independència sí o no?
S’ha de veure si s’ha aconseguit la modificació de la constitució, si estem en una unió lliure de pobles i nacions… Però ja ho he dit en alguns moments i després han dit que sóc independentista. Si hem de contraposar Espanya i Catalunya, jo estaré amb el sentiment de Catalunya. És més, he dit sempre que l’expressió de xoc de trens és molt perillosa, molt negativa perquè suposa un impacte que pot produir danys, però he dit que si hi ha dos trens jo estaré en el català.

Ha parlat aquests dies amb companys del PSOE?
Sí.

I què li ha semblat?
Que en converses breus no entendran mai el que passa a Catalunya. Catalunya és un tema molt complex; fa falta viure’l. Jo he estat membre del govern de Catalunya i sé el que costa a vegades que entenguin, per exemple, per què tenim un codi civil diferent, per què el nostre règim econòmic del matrimoni és diferent, per què el nostre sistema de successions és diferent…

Hi ha excepcions al PSOE?
M’interessa bastant poc parlar del PSOE perquè arribarà un dia que no tindrà més remei que adaptar-se a la nova realitat. No és que ens oblidem de la gent que passa dificultats. Jo conec amb noms i cognoms les persones que fan cua a Càritas o Creu Roja. Ningú m’ha d’ensenyar el que és un poble que passa per dificultats. Hem superat la crisi dels anys vuitanta, la dels anys noranta, ara en tenim una altra. No neguem la solidaritat amb la resta de pobles d’Espanya, però és tan desequilibrada que no ens permet desenvolupar allò que podríem fer si la quota de solidaritat no sobrepassés el 9% i estigués situada entre el 4 i el 5%. A Catalunya la crisi és més greu perquè en els primers deu anys del segle XXI hem crescut un milió d’habitants, tots ells de renda molt baixa.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.