El comboi va impactar contra un arbre de grans dimensions que va caure enmig de la via. El tronc va perforar la cabina i va ferir Saderra, que va perdre una cama. El mateix Saderra, que és veí de Nou Barris, a Barcelona, es va fer un primer torniquet amb un cinturó que portava per frenar l’hemorràgia. Però no la va poder aturar del tot.
Al tren, no hi anava revisor i ell estava sol a la cabina, que per seguretat només es pot obrir des de dins. “Em preguntaven si estava bé i ja els deia que no”, relata un any després Saderra a EL 9 NOU. Aleshores, va intentar obrir la porta i ho va aconseguir amb el suport d’un passatger que, després, el va ajudar a comprimir el torniquet. També hi va entrar una noia que el va abrigar. “El vent picava directe”. També el va ajudar a buscar el telèfon des d’on van contactar amb l’operador responsable del servei de Rodalies. “Vaig estar conscient en tot moment”, explica Saderra.
Els serveis d’emergència no van arribar fins al cap d’uns 45 minuts. Els primers van ser els bombers voluntaris del parc de Figaró i una parella dels Mossos d’Esquadra. “El sanitari dels bombers em va fer un embenatge compressiu amb una bena que portava i allò va aturar l’hemorràgia”. Va ser aleshores quan va començar a sentir dolor. El trasllat fins a l’ambulància, que s’esperava a prop de la masia de Can Palau, també va ser difícil. “Em portaven amb la llitera entre quatre bombers i dos mossos”. A l’ambulància, va perdre el coneixement. “L’últim que vaig sentir va ser: ‘Busca-li una via”.
Dos dies després, Joan Miquel Saderra, que ara té 53 anys, va despertar-se a l’Hospital General de Granollers, on el van traslladar. Allà li van fer una primera operació d’urgència. Dilluns de la setmana següent, el van traslladar a la Mútua Asepeyo. Aquí va recuperar-se per afrontar una segona intervenció quirúrgica que li van fer al cap d’un mes. Li van retallar el fèmur set centímetres per facilitar l’adaptació a la pròtesi, que ja porta col·locada. “Ara em comença a anar bé. Fa 15 dies que ja començo a caminar bé”, explica el maquinista, que va estar ingressat fins al juliol. “Anirà a millor. A hores d’ara, ja puc fer petites excursions i vida més o menys normal”, assegura Saderra, que aquests dies està molt implicat amb la campanya d’ERC a Barcelona per les eleccions del 20-D.
El conductor del tren accidentat a la Garriga ha d’anar dimecres de la setmana que ve al Tribunal d’Avaluacions Mèdiques, que ha de determinar si li dóna la incapacitat total per tornar a fer la feina que feia. “No podré tornar a conduir trens”, lamenta Saderra, que treballava de maquinista des de 1980. Amb tot, està pendent de si Renfe li ofereix poder reincorporar-se en una tasca a l’empresa que sí que pugui fer. “Sóc l’únic maquinista que ha tingut un accident que n’ha sortit viu”, diu. Un any després, ja ha cobrat les indemnitzacions de Renfe Operadora i de la companyia d’assegurances.
“ENCARA M’EMPIPO”
“Encara m’empipo”, diu Joan Miquel Saderra quan pensa en l’accident del tren que ell conduïa o pensa en les lesions que va patir. “No he fet res mal fet però m’ha tocat a mi”. Amb tot, l’accident ferroviari que va patir no li ha canviat la manera de fer. Amb els dos passatgers que el van ajudar al tren, hi va tenir contacte quan era a l’hospital. El noi el va anar a veure mentre estava ingressat i la noia li va estar enviant missatges durant el procés de recuperació.
{{ comment.text }}