Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Noves cries de liró gris al Montseny

El naixement de les cries de liró gris, una espècie de rosegador que habita en boscos caducifolis, s’ha avançat 15 dies respecte al calendari habitual al Parc Natural del Montseny.

  • El 9 Nou
  • 15/09/2016 | 7:00
  • 0

“Detectar la reproducció de l’espècie a les caixes niu sempre és una bona notícia. Ens informa que continuem tenint femelles reproductores a la zona i ens serveix per estudiar l’espècie i la seva progènie en els anys de reproducció”, explica Lídia Freixas, investigadora del Museu de Ciències Naturals La Tela, de Granollers, que lidera un projecte de seguiment d’aquesta espècie a la península Ibèrica. El liró gris, a diferència d’altres rosegadors, cria un cop l’any, i no sempre perquè depèn de la qualitat de l’alimentació que troba.

Actualment, el projecte Liró té distribuïdes 60 caixes niu tant al Parc Natural del Montseny com al del Montnegre i el Corredor que estan repartides en grups de 20 en tres parcel·les diferents de cada espai amb una superfície aproximada d’una hectàrea cadascuna. Les primeres caixes niu es van instal·lar al Montnegre l’any 2004. Tres anys després, es van posar les primeres al Montseny. Això ha permès “verificar la presència de l’espècie, la seva distribució i conèixer aspectes generals de la seva biologia i de la seva ecologia en espais on pràcticament no es tenia informació d’aquest animal”. En el cas del Montseny i del Montnegre, l’estudi afecta les dues poblacions més meridionals de tota la península Ibèrica. Poden ser, per tant, “les primeres a patir els efectes del canvi ambiental: canvi climàtic, canvi d’usos del sòl…”. Fins ara, el treball científic ja ha permès certificar que la població del Montnegre és “molt reduïda” i “es troba aïllada de la població més propera”, que és la del Montseny “a causa de la fragmentació de l’habitat i la presència d’estructures urbanes com carreteres i autopistes”.

Per instal·lar les caixes niu, es van escollir “zones cobertes per bosc caducifoli, ja que aquesta és una espècie que només viu en aquests ambients: rouredes, fagedes…”, explica Freixas, que recorda que això els converteix en “un dels pocs mamífers bioindicadors d’aquest hàbitat”.
Les caixes niu s’han convertit en “una eina indispensable per a l’estudi d’aquesta espècie”. Els lirons necessiten arbres amb cavitats per poder desenvolupar el seu cicle vital d’abril a novembre. “Però aquest recurs natural és força escàs en els nostres boscos conseqüència dels aprofitaments forestals reiterats al llarg del temps. Per tant, per a l’espècie i per a la seva conservació, les caixes niu es converteixen en refugis perquè els lirons grisos puguin reproduir-se”.

El projecte de La Tela fa un seguiment del liró gris al Parc Natural de Guilleries-Savassona i a la vall d’Aran. A la resta de la Península, es fa seguiment a Andorra, Somiedo, Galícia i el País Basc. En alguns casos, la recerca es fa amb la col·laboració de voluntaris que fan el seguiment de l’espècie.

Comentaris

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.