La proliferació del nombre de coloms a Gallecs preocupa els pagesos d’aquest espai protegit pels efectes que té en alguns conreus, especialment de lleguminoses i cereals. La presència massiva d’aquesta animals és perjudicial per a les collites ecològiques de cigrons, llenties o pèsols que s’han implantat en els darrers anys en algunes finques com Can Vila o Can Jornet i que compten amb l’impuls del Consorci de Gallecs.
Segons dades recollides en un pla d’acció per a la reducció i control de les poblacions de coloms que va elaborar el consorci el març de l’any passat, durant l’hivern dels anys 2009-2010 es van arribar a censar fins a 233 exemplars per quilòmetre quadrat, tot i que la mitjana va ser de cent exemplars. Segons aquest estudi, l’espècie utilitza les cavitats dels edificis per niar tant en l’àmbit urbà com als polígons industrials i l’àmbit rural. Les densitats més altes es donen a la masia de Can Borrell, de Mollet, en masies a l’entorn de la Riera Seca, com Can Teixa i la Casanova de Can Vila o el nucli rural de Can Riera, a Parets.
Alguns pagesos també han alertat del mal que fan en alguns conreus els conills que han proliferat en algunes zones agrícoles gràcies al fet que són zones protegides on no es pot caçar. “S’han convertit en una plaga”, explica Vicenç Compte, d’Unió de Pagesos, que explica que els conills van arrasar tot un camp de cereal que conrea al sector proper al Circuit de Catalunya, al terme municipal de Montmeló. “A la que comença a brotar se’l mengen. A Rubí, a prop del Parc de Collserola, van arrasar una finca de vint hectàrees”, afegeix Compte, que demana que l’administració prengui mesures per resoldre la situació. “Que es faci de manera controlada, però que es faci alguna cosa”.
Alguns pagesos també parlen de l’impacte negatiu d’altres espècies, com les perdius o les garses, però des del Consorci s’insisteix que aquestes poblacions no són excessives.
{{ comment.text }}