L’any següent va començar a treballar en una hípica de Sant Pere de Vilamajor on hi va estar fins l’any passat. En aquests sis anys, però, mai va tenir contracte legal de treball i, per tant, tampoc va poder regularitzar la seva situació al país. Al febrer de l’any passat va acudir al servei d’assessorament a immigrants de la UGT de Granollers perquè l’havien despatxat de la feina. Es va trobar sense ingressos per sobreviure, sense papers i sense possibilitat d’obtenir el permís de residència. AMIC el va assessorar i el va ajudar a tramitar una demanda judicial. Al desembre, un jutjat de Granollers li va donar la raó i dimarts d’aquesta mateixa setmana ha arribat la confirmació que la sentència és ferma.
Mamadou Cissé era un dels immigrants que aquest dimecres s’esperava als locals de la UGT de Granollers per parlar amb Mohamed Daouieb, el responsable d’AMIC, amb el qual comentava la bona notícia. Ha estat un procés de més d’un any però per Cissé ha valgut la pena, tal com explicava el responsable d’AMIC. “Hem rebut la notificació que la sentència és ferma i això vol dir que podrà accedir a una indemnització i que podrà regularitzar la seva situació, tindrà permís de residència i podrà accedir a un informe positiu d’arrelament laboral”, explicava Daouieb.
El cas d’aquest súbdit senegalès no és únic. Entre els més de 1.200 immigrants que van acudir al servei del sindicat UGT l’any passat només un 20,7% declara que treballa amb contracte; un 26,9% diu que no treballa, un 27,2% està aturat i inscrit a les Oficines de Treball de la Generalitat, un 8,1% diu que està a l’atur, però no està inscrit i un 13,7% deixa aquesta casella en blanc.
TRAMITACIÓ LLARGA
El cas de Jaqueline Sanhuesa és diferent, però demostra que els tràmits per aconseguir la nacionalitat són lents. Té 53 anys i en fa 10 que va venir de Xile per viure a Sant Celoni. Sempre ha treballat com a cuinera i amb contracte legal, primer a Santa Maria de Palautordera i ara a Llinars. Al seu país treballava de cosidora, però va decidir venir a Catalunya buscant un millor nivell de vida. El seu germà, que ja vivia a Sant Celoni, li va enviar el bitllet i ara viu amb la seva mare i la seva germana, que van venir més tard. L’any 2011 va començar a tramitar la nacionalitat espanyola i espera aconseguir-la en els propers mesos. Mohamed Daoiueb explica que fins ara la tramitació era molt llarga perquè el Ministeri d’Interior havia de sol·licitar la informació a cadascuna de les altres administracions implicades, però ara pot accedir a les dades de la persona que ho demana en un registre centralitzat.
{{ comment.text }}