Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Peatges, entre la fi de les concessions i els nous models

Els peatges han entrat en campanya. El PP ha obert la via de la supressió de barreres un cop acabin els períodes de concessió. La rebuda de la promesa ha estat escèptica.

  • El 9 Nou
  • 19/06/2016 | 16:00
  • 0

La dilatada convivència dels conductors catalans, i especialment els vallesans, amb el peatge porta camí de canviar substancialment. En plena precampanya, va ser el Partit Popular el que va obrir la possibilitat que els peatges se suprimeixin a mesura que vagin vencent els períodes de concessió. Per a un dels peatges més antics de Catalunya, al Maresme, el venciment es dóna dins de la propera legislatura. Les barreres vallesanes de l’autopista AP-7, que és la via de pagament de titularitat estatal que passa per la comarca, haurien d’esperar més: fins al 2021. Però seria durant la propera legislatura quan s’haurien de fixar les condicions en què es faria aquest venciment de les concessions.

L’anunci d’aixecament de barreres contrasta amb els termes del debat europeu sobre el pagament d’infraestructures. Per davant de la utilització de pressupostos de l’Estat per al pagament d’infraestructures s’imposa un model de pagament per ús, traduït en peatges o, cada vegada més, amb quotes fixes que paguen els conductors (la coneguda com a eurovinyeta).
La coincidència de l’anunci dels responsables del PP, en particular del ministre de l’Interior i primer candidat de la llista de Barcelona, Jorge Fernández Díaz, amb el període electoral no ha passat desapercebuda.

D’entrada, les primeres valoracions han estat d’escepticisme. Sobretot vistos alguns antecedents, com la creació d’un fons de rescat de les autopistes catalanes, del qual finalment no se n’han obtingut resultats.

La reivindicació catalana de suprimir els peatges no és nova. El Vallès Oriental és, de fet, una de les comarques que hi ha conviscut durant més temps. L’autopista AP-7, que uneix Montmeló i la Jonquera travessant la comarca de sud a nord, té una concessió que arrenca de l’any 1974. En aquells anys, l’Estat –amb pocs recursos econòmics per afrontar grans infraestrcutures– va delegar la construcció a empreses privades que anirien recuperant la inversió a través del cobrament de peatge als usuaris de les vies. Més de 40 anys després, aquells recursos estan amortitzats, però les concessions s’han anat renovant per cobrir les despeses de manteniment de la via i per afrontar obres d’ampliació de capacitat. Inversions abundants, però que estan donant beneficis molt elevats a l’empresa concessionària. L’informe sobre les concessions d’autopistes del Ministeri de Foment atribueix uns resultats abans d’impostos de 555 milions d’euros a la concessionària, Acesa per aquesta via l’any 2014.

En el fons del debat apareix la certesa que les inversions portades a terme per construcció de la via, ampliacions successives i manteniments estan clarament superades si s’atén als beneficis continuats de la concessionària. Acesa està obtenint superàvit en les operacions a l’autopista AP-7 des de 1984.

És un benefici molt elevat, perquè aquesta és una de les autopistes de pagament que suporta més trànsit diari de tot el sistema a l’Estat. Són 54.000 vehicles diaris en el tram que comprèn Granollers i Lloret i, encara més, 96.000 en el comprès entre Montmeló i Granollers. Hi contribueix la condició metropolitana d’aquest tram, però el trànsit que s’hi acumula només està superat pels 102.000 que cobreixen el tram comprès entre Montmeló i el Papiol, que forma part d’una concessió que també venceria el 2021 (el peatge s’acaba pagant en una barrera situada fora de la comarca, a Martorell).

Els més de 40 anys de peatge a la comarca i en altres territoris de Catalunya han provocat que s’hagi generat una sensació de greuge territorial, i per això l’anunci del PP ha tingut una repercussió notable. És una sensació de greuge perquè gran part dels trajectes afectats per peatge a tot l’Estat són a Catalunya. Un de cada cinc quilòmetres de via de pagament i, en molts casos, sense que hi hagi hagut vies alternatives durant molts anys. Per això, algunes de les principals campanyes de supressió de peatges han sorgit a Catalunya, un territori que ha vist com moltes de les concessions que hi havia a les seves autopistes s’han allargat poc abans que vencessin.

La iniciativa que ha avançat el partit que està governant en funcions presenta altres aspectes que generen escepticisme. En realitat, la proposta no arriba acompanyada de cap anunci sobre quin serà el model alternatiu pel qual s’optarà. Les autopistes continuaran requerint inversions de manteniment o ampliacions i el pagament es pot fer via pressupostos de l’Estat, si no es troben alternatives que el partit en el govern no ha concretat.

L’anunci ha tingut una altra repercussió. La Generalitat també ha avançat que no renovarà les concessions antigues que vagin vencent. Aquesta mesura afectaria un dels peatges que ha motivat més protestes entre els usuaris, en particular a la comarca: el de l’autopista C-33 al terme de la Llagosta. La reivindicació de la comarca ha portat a determinades mesures per reduir la factura que comporta per als usuaris el pas per aquesta barrera, però sense aconseguir l’objectiu de la supressió.
En el cas de la Generalitat existeix la predisposició a crear un grup de treball que determini quin model de gestió d’infraestructures s’acaba imposant.

El debat posa en qüestió el vell model de les barreres i les concessions a llarg termini per a determinades empreses, però no el pagament per circular per autopistes.

Comentaris

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.