Pius Canal: “Si el candidat no té el suport del partit és complicat que tingui èxit”

Manté la intenció de plegar?
Sí i crec que aquesta és una condició que s’hauria de fer sistemàtica a tot polític. Que un polític faci més de vuit anys a la política és un mal favor a la democràcia perquè un entra en aquesta temptació de voler-se perpetuar sigui per fer una obra magna o sigui per altres raons com és viure d’aquella situació.

Té data per marxar?
Per els 4.500 vots que vam tenir estic obligat a representar-los. Seria lògic arribar fins al final. Quan dius que no et tornaràs a presentar i tens un deure professional, et relaxes una mica. Jo, per exemple, diumenge passat no vaig poder anar a cap acte perquè estava de guàrdia a l’hospital. És veritat que en els primers quatre anys hi anava molt més als actes, la qual cosa no vol dir que no tinguem representants en tot el que podem assistir. En un primer moment va semblar que deixaria el càrrec més aviat, però per diferents circumstàncies he anat seguint i probablement aniré seguint fins que hi hagi un relleu clar.

Àlex Sastre?
Ser candidat requereix diverses qualitats. Jo em pensava que era un només un problema d’honestedat i ètica, però has de tenir altres qualitats: ser una persona amb una capacitat de comunicació important, facilitat per interaccionar amb la gent, viure molt el món polític, estar molt connectat, tenir unes certes coneixences a determinats nivells per poder accedir-hi amb facilitat… Presentar-se a un càrrec públic d’avui per demà no és tan senzill. Nosaltres tenim l’Àlex Sastre, que compleix aquest perfil. Però això és una decisió que correspon al comitè executiu local i des de Barcelona hi donen el vistiplau. És evident que l’Àlex Sastre està ben situat en la posició de sortida.

Per això pren protagonisme en el grup?
Sí. I això m’hauria agradat que m’hagués passat a mi. Poder entrar quatre anys abans per saber i conèixer. Jo no només vaig dir que plegaria als vuit anys, vaig dir que plegaria i no posaria cap problema i això és més important perquè a tots els partits hi ha molta gent que plega i crea conflictes. Si l’Àlex Sastre, en determinades intervencions em demana si ho pot fer ell, no hi tinc cap inconvenient.

Quina conclusió ha tret del seu pas per la política?
Bastant pobre. Vaig arribar en un mal moment a la política. Fa dos o tres anys parlàvem de la pèrdua d’ideari polític, que els partits ja no es mouen per ideologies i estem en aquesta fase postpolítica en què determinats valors que a mi em semblava que eren molt importants s’han anat perdent. Sembla més important la comunicació i la capacitat d’emocionar la gent que no pas exposar la teva concepció de com s’hauria d’organitzar Granollers. Hem passat a una lluita molt de colze a colze, de protagonisme, d’enviar un tuit amb una frase de tres ratlles que té un impacte… I tot això a mi m’interessa poc i per tant em sento poc integrat en aquesta manera de fer. Tinc la sensació que el que jo hagi pogut aportar a l’Ajuntament ha estat ínfim. No diré que no ha estat res, però jo no entrava a l’Ajuntament per barallar-me. Entrava amb la voluntat de participar i de poder millorar determinats aspectes que no he pogut millorar.

Per què?
Primer perquè ens hem trobat amb una organització de l’Ajuntament basada en una majoria absoluta i això és un greu problema per aportar coses, però també per la manera com s’ha exercit aquesta majoria absoluta.

Amb l’experiència que ha tingut, ara hi tornaria?
Quan m’ho van proposar jo no era ni convergent, era una persona que em dedicava a la meva feina. Que de cop i volta vingui un grup de persones que han pensat en tu per posar-se al capdavant d’una proposta, això és un goig impressionant. I probablement en el moment d’acceptar hi ha una punta de supèrbia personal… De pensar que jo ho arreglaré, això. Després t’adones de la realitat. Probablement si m’ho proposessin ara, vist el desprestigi de la política i dels polítics i d’aquesta relació que mantenen basada fonamentalment en l’engany, hauria dit que no. I si em diguessin que seguís quatre anys més els diria també rotundament que no.

L’ha decebut el seu partit?
Hi ha persones que no m’han decebut mai. En Jordi Turull és una persona que té una atenció cap al que li demanes que no he vist en cap altre polític. En Coromines m’ha ajudat molt fins i tot personalment. També en Felip Puig, que és una persona de la mà de la qual jo entro a CDC, i finalment el mateix Artur Mas, en moments puntuals em va significar el seu suport. Però, una cosa són les persones i l’altra és el partit. Posar-te al capdavant d’una ciutat com Granollers, amb 60.000 habitants, és complex i des del partit probablement haurien de donar més suport a les propostes que es fan. Dit d’una altra manera, jo em llevo molt d’hora. Vaig a les 8 a l’hospital, plego a quarts de 5, més dues tardes al despatx. Posar-me a fer política a les 9 del vespre i alguns dissabtes i diumenges, perquè alguns tinc guàrdia, és una batalla perduda. Voler lluitar contra una organització com té el PSC és tenir les de perdre. I la solució la té el partit. Si el partit decideix organitzar una aposta seriosa per unes properes eleccions en què el candidat pugui tenir un èxit més important, si no se li dóna més suport, és complicat.

No va tenir prou suport dels seus antecessors?
Aquesta és una idea que a Granollers existeix. Et diuen: “el problema és que esteu dividits”. Jo no sé d’on ve perquè sí que en el seu moment hi va haver un canvi de regidors i aquest canvi es va fer més ben fet o més mal fet, però jo, de problemes personals amb els que hi havia abans no n’he tingut cap. El problema és que quan un grup decideix una cosa tu encara que siguis contrari a la decisió l’hauries d’assumir i potser alguna persona això no ho ha assumit del tot bé. En tot cas s’ha millorat molt respecte de sis anys enrere.

Ha tingut llibertat per fer les llistes?
Sempre l’he feta jo amb absoluta llibertat, tret dels regidors d’UDC. Sí que és veritat que sempre, els que em sortien eren independents i també entens que si ets representant d’una força política has de comptar primordialment amb els teus militants, però jo vaig posar de condició des del principi que aquesta llista la trufaria amb alguna persona de la societat civil.

Algun company de grup l’ha decebut?
Hem estat en un grup municipal que tots teníem la nostra professió i aquest ha estat el nostre handicap. En determinats moments no hi érem tots per decidir determinats aspectes. Quant a les persones, jo estic molt content de totes. Han intentat no deixar-me sol i no tinc més que paraules d’agraïment. L’únic problema era l’excessiva feina i que no arribaves a tot arreu i que a vegades anaves el diumenge a una arrossada i te la menjaves tot sol o bé se la menjava un altre tot sol.

Ha tingut diferències amb Albert Canet?
Molt poques. En aquell moment en què la vida municipal era excessivament plana ens va semblar que l’entrada d’allò que dèiem home bo i home dolent que fèiem ell i jo animaria la població i certament va ser així. Els primers anys vam plantar batalla i la gent es va mobilitzar més. El que passa és que això va comportar que des de l’equip de govern se’ns mantingués menys informats i ho raonaven dient que no es mantenia prou el secret de determinades qüestions. Les persones que en el mandat passat eren més passionals es van retirar i es va optar per persones amb més capacitat d’interaccionar. Però el resultat ha estat el mateix. Seguim apartats igual i sense poder posar cullerada en res. A mi sempre m’ha semblat clar que pel govern d’una ciutat, la persona que està al capdavant hauria de tenir una gran capacitat integradora. I en tot cas amb qui no ha comptat mai és amb nosaltres.

Ha tingut una mala experiència en general, però alguna cosa ha estat positiva?
Sí, segur que en treus coses positives, però en general ha estat una experiència poc plaent i no perquè no hagi intentat aplicar-m’hi –perquè m’he passat moltes hores, m’he llegit molts papers, he corregut molts carrers–, sinó perquè m’he trobat amb una estructura que no m’ha deixat entrar, no m’ha deixat participar, no m’ha deixat ni debatre perquè l’òrgan suprem, que és el ple, no és per debatre, és un ple per aprovar i per suspendre, però no pots enganxar dues paraules seguides. A part d’això m’he trobat amb aspectes molt positius, com conèixer gent que està treballant per la ciutat i que ho fa amb moltes ganes. Fins i tot diria que treballa secretament perquè hi ha determinats grups que els fa por que l’Ajuntament conegui les seves activitats perquè temen que els les prenguin, com ha passat a altres persones.

Ha lluitat en inferioritat de condicions amb el PSC?
Quan ens vam presentar, el PSC, que està molt ben organitzat, va fabricar unes frases per respondre al públic per si algú preguntava per nosaltres. Frases falses com per exemple que el Pius Canal es presenta perquè vol ser cap de servei d’urgències, el Canet es presenta perquè vol solucionar el seu problema, la Mariona perquè vol tenir més clientela… No és que un s’ho inventi, no. Això es va repartir. Hi ha gent que ens ho ha mostrat. I això eren estratègies fetes des del PSC. Cada regidor tenia unes frases fetes per contestar. Ho trobo d’una gravetat brutal.

L’entrada en política l’ha afectat com a metge?
Sí perquè m’ha tret temps de dedicar-me als pacients. Algun m’ha dit: “Vostè des que es dedica a la política ja no està tant per mi”. Jo tinc una manera d’exercir la medicina que pateixo molt pels malalts. Però sobretot m’ha perjudicat professionalment a l’Hospital.

Com?
El gerent en aquests moments no em saluda. Jo que estic en un lloc especialment sensible, a urgències, i podia haver optat probablement, si no hagués estat a l’Ajuntament, per presentar la meva opció a ser cap de servei i això va ser impossible.

Per què?
Tenim posicions diferents i això en la campanya va sortir. La nostra proposta sanitària era contrària a la de l’Ajuntament i l’Hospital. Vam demanar un ple monogràfic de sanitat i això va semblar molt malament perquè l’important a l’hospital és donar bones notícies. Sempre surten bones notícies i les compten, aquestes bones notícies. Jo, quan forçàvem la celebració del ple sobre sanitat vaig dir que si no es feia el ple em veuria obligat a demanar la dimissió del gerent i entenc que si a algú li demanen la dimissió, gràcia no et fa. Però és el director de la primera empresa de Granollers, amb 1.400 treballadors, i ha de ser una persona amb l’amplitud de mires suficient per tenir diàleg amb els treballadors i els representants polítics.

El seu avi va ser fundador de Policlínica. Li va saber greu la desaparició?
La Policlínica es va fundar per fer un servei sociosanitari a la ciutat. Hi havia un sistema de pagament per a famílies molt barat i que els atenia bé. Era un projecte molt ambiciós en una època que això encara no existia. Crec que Granollers no podia prescindir d’aquest centre i tampoc no pot ara. Estic segur que si ara fos sencera no la tirarien a terra, l’haurien rehabilitat, que és el que s’havia d’haver fet des d’un primer moment.

Però no li van fer cas.
Jo vaig anar a veure l’alcalde Mayoral quan encara no estava en política i en vam estar parlant. Va prendre moltes notes, però no va moure ni un dit i això a mi sempre m’ha sabut molt greu, primer pels lligams emocionals que tinc amb Policlínica, però segon perquè entenc que es va equivocar rotundament en una ciutat en què hi ha un dèficit de llits hospitalaris, dels pitjors de Catalunya. És més, dins del PSC, internament, aquest error ja l’accepten. El que passa és que això no ho diran mai públicament i defensaran el contrari.