El pilot va guanyar el títol al Gran Premi del Japó, després d’una remuntada descomunal en l’últim tram de campionat, en què va retallar fins a 47 punts al líder del Mundial, Scott Redding.
La caiguda del britànic a Austràlia va permetre al granollerí posar-se al capdavant de la classificació i al Japó, amb Redding fora de combat per lesió, Pol Espargaró va assegurar matemàticament el títol i, a més, per la porta gran: guanyant la cursa amb una autoritat insultant. Aquell dia unes 400 persones van seguir aquest gran premi decisiu en directe (a quarts de cinc de la matinada, hora catalana), en una projecció especial al Teatre Auditori de Granollers. Pares, xicotes, amics i molts aficionats congregats per la sempre fidel penya Espargarin’s van emocionar-se amb una victòria històrica, que havia costat molt. Després d’un inici molt prometedor, el rendiment d’Espargaró va baixar dramàticament; segons el pilot, la culpa era dels pneumàtics que li servien.
Després de diverses curses irregulars, el punt d’inflexió va arribar en el gran premi de casa, a Montmeló: Pol Espargaró va guanyar per primer cop davant del seu públic i allà va començar una persecució èpica del primer lloc, amb el millor final possible per al vallesà. Enguany, Espargaró debutarà a MotoGP, on coincidirà amb el seu germà gran, Aleix.
{{ comment.text }}