Quan sortim a manifestar-nos per la llibertat dels presos i les preses polítiques recordem, si us plau, les dues dones que des de fa massa nits dormen a Alcalá-Meco

És impossible no pensar en els presos i les preses polítiques si circules pel tram de la C-17 que uneix la Garriga amb Vic. A banda i banda de l’autovia hi voleien una quantitat incomptable –em sembla infinita– de llaços grocs: n’hi ha a les tanques, a les baranes, als arbres… Moguts pel vent i per la velocitat dels cotxes, són un recordatori tossut de la injustícia que viuen totes les persones que darrerament han estat empresonades tan lluny d’aquests paisatges, ara esquitxats de groc,…