La plaça es va estendre de punta a punta eliminant els trams d’asfalt que encara envoltaven la Porxada i generant una gran superfície a un sol nivell.
A principi dels anys vuitanta, l’alcalde Rafael Ballús ja havia limitat l’entrada de vehicles a la plaça impulsant, també, les primeres experiències amb talls de trànsit que es van anar estenent fins a arribar a la carretera. Primer, en dies concrets de gran activitat comercial com les festes de Nadal i, posteriorment, de forma continuada, cada cap de setmana.
A finals dels anys noranta, amb la Porxada, també van canviar de fisonomia l’eix dels carrers Sant Roc i Santa Anna i la plaça de les Olles, que van quedar totalment tallats al trànsit. “Va ser l’inici d’un gran projecte que ha estat un benefici genial tot i que en el seu moment hi va haver recels entre alguns comerciants”, admet Montserrat Caussa, presidenta de l’associació de comerciants Gran Centre, que diu tots aquests canvis han permès recuperar “la ciutat per les persones”.
A patir d’aquí, l’espai per a vianants del centre es va anar ampliant. La reforma de la plaça de l’Església va incorporar una nova gran zona l’any 2003 que es va completar amb l’entorn del nou GRA uns cinc anys després. També amb el carrer Travesseres, que es va reformar durant l’any 2007.
La transformació feta fins l’any 2009 sumava poc més de 17.000 metres quadrats per a vianants. El pla Zapatero va permetre estendre l’illa a nous carrers com Comtes de Bell-lloc, Nou, Museu i Josep Umbert, que aportaven prop de 6.000 metres quadrats nous pacificats per a l’ús dels ciutadans. Just un any després, es va completar la transformació de la carretera i de les places de la Corona, Maluquer i Salvador i Perpinyà, que es van inaugurar el setembre de fa quatre anys. S’afegien prop de 14.500 metres quadrats.
Igual que havia passat a la Porxada l’any 1998, aquesta obra va eliminar del tot el pas de vehicles en unes zones on ja s’havia anat restringint la circulació de forma gradual. Les recents obres al carrer Guayaquil i la plaça del Peix hi han aportat 1.400 metres quadrats més.
EL FENOMEN DE LES TERRASSES
Ja sense cotxes, en els darrers anys, el centre ha viscut un altre fenomen: l’augment de terrasses a la via pública, que han donat un impuls al sector de la restauració i, a la vegada, han permès allargar l’activitat al centre de la ciutat més enllà de l’hora del tancament de les botigues.
En aquest sentit, el geògraf Màrius Navazo, de l’empresa GEA21, considera que és important que els centres de les ciutats “no caiguin en la monofuncionalitat i només siguin espais comercials”. En la seva opinió, és clau evitar crear “àrees temàtiques” als centres. “Això és una pena perquè vol dir que el centre queda buit quan tanca el comerç”.
La majoria dels canvis s’han fet a partir d’una actuació de reforma. Tot i això, també s’han tirat endavant experiències com les del carrer Ricomà, que s’ha tallat al trànsit entre Isabel de Villena i Príncep de Viana. S’ha fet sense fer cap obra més enllà de la instal·lació de jardineres i altres elements de mobiliari urbà. “Es pot canviar l’ús sense fer obres. Les reformes s’han de fer quan els carrers estan fets un nyap”, sosté Navazo.
{{ comment.text }}