Aquell any, els carrers estaven il·luminats amb 65 fanals de gas acetilè que es van donar en concessió l’any 1901 a Carles Coujol, de Barcelona. Aquest va situar una fàbrica de gas a la cantonada del carrer Santa Fe amb el carrer Torras i Bages. Aquell any, però, una fuita fortuïta va omplir les canonades de gas i hi va haver una explosió que va provocar un mort i danys a moltes canonades i voreres, segons descriu Josep Maria Abril a l’article “Josep Alfaras Prat i l’arribada de l’electricitat a Sant Celoni el 1909”, que es va publicar al número 30 de Monografies del Montseny.
Aquest fet va propiciar que el consistori rescindís el contracte amb Soujol
Aquell mateix any 1909 es va posar en marxa la primera empresa de producció elèctrica al poble. Va ser l’Elèctrica, que es va inaugurar al setembre. Josep Alfaras Prat en va ser l’impulsor, tot i que l’empresa estava a nom de la seva mare, Magdalena Prat, relata Abril en el seu estudi. L’electricitat es produïa a partir del Molí de les Planes, que es va transformar en central amb una turbina hidràulica de 60 cavalls que es movia a partir de la pressió de l’aigua canalitzada de la Tordera. A més, s’hi va instal·lar un motor de gas. L’electricitat que es produïa arribava al poble a través de dos transformadors que s’encarregaven de reduir la tensió perquè pogués arribar a cases i indústries.
Un any després, l’Ajuntament, veient els avantatges de l’energia elèctrica, estableix un contracte perquè l’Elèctrica alimenti els fanals dels carrers.
Els lampistes Eduard Domènech i Josep Torras són els encarregats de fer la instal·lació de la xarxa al poble. Segons escriu Abril, els veïns van optar ràpidament per aquesta nova energia. Però, sobretot, va ser revolucionària per a les indústries. Les que ja existien van introduir maquinària que funcionava amb electricitat. I, a més, se’n van instal·lar de noves, sobretot de tèxtils, durant els anys 20 i 30 del segle passat. Fins i tot, el mateix Josep Maria Alfaras reconeixia a Sant Celoni, l’electricitat, la llum i altres coses, que la família hauria preferit una demanda més moderada. “Era massiva: carrers, cases particulars, indústries…”. Tot plegat, va fer que l’energia que es produïa a la central aviat fos insuficient per satisfer la demanda de particulars i empreses. Van caldre més inversions per millorar les instal·lacions. L’any 1913, però, es va arribar a un acord amb Energia Elèctrica de Catalunya, SA, per comprar-li de forma regular l’energia que faltava per cobrir les necessitats de la vila.
Quan encara no feia ni una dècada de l’arrencada del negoci, l’any 1918 van morir Josep Alfaras i el seu germà Miquel en només tres dies de diferència i a causa d’una epidèmia de grip. I dos anys més tard, la seva mare, Magdalena Prat, va decidir vendre el negoci a Energia Elèctrica de Catalunya, SA.
Però la dels Alfaras no va ser la única empresa d’electricitat en aquesta zona de la comarca. En paral·lel, Ramon Montaner Vila, comte de la Vall de Canet, va crear un hotel a Santa Fe i va impulsar l’embassament de sota per generar electricitat. Ho fa entre els anys 1912 i 1914 en una iniciativa que és l’origen de l’empresa Elèctrica Montseny, que es va constituir durant els anys 20, descriu Abril en el seu estudi. En aquest cas, s’aprofita l’aigua de la riera de Gualba i es genera electricitat que es distribueix cap a Viladrau, a Osona, i Sant Celoni. D’aquí, també es porta cap a Arenys de Mar i altres municipis de la costa a través d’una línia de 25.000 volts. Als anys 20, es crea una central tèrmica per produir energia i un transformador al carrer Campins, a Sant Celoni, en un edifici que es va conèixer com La Tèrmica. Segons relata Abril, al seu interior hi havia un motor d’explosió que procedia d’un submarí. Funcionava amb gasoil i accionava una turbina que generava l’energia elèctrica amb una producció de 450 quilovats/hora.
Aquesta segona empresa, trenca el monopoli de la distribució de l’energia elèctrica a Sant Celoni que tenia en aquell moment Energia Elèctrica de Catalunya, SA. Això generava molts abusos i queixes entre la gent del poble, descriu Abril. La competència es va traduir en un abaratiment de les tarifes: Elèctrica Montseny va arribar a facturar cada quilovat a 30 cèntims mentre que Energia Elèctrica de Catalunya, SA, ho va fer a 10.
La competència també es va donar en la gestió de l’enllumenat de la vila. Elèctrica Montseny va regalar el consum durant anys fins que l’any 1929 se li va adjudicar el servei.
Molts veïns van optar per mantenir el contracte amb les dues societats per fer que totes dues poguessin funcionar i, per tant, evitar que hi tornés a haver una nova situació de monopoli. Ho van aconseguir però només fins l’any 1931, quan Energia Elèctrica de Catalunya absorbeix Elèctrica Montseny a través de l’adquisició de les seves accions.
ABANS QUE A GRANOLLERS
Sant Celoni no és el primer municipi del Vallès Oriental que disposa d’energia elèctrica. Santa Maria de Palautordera en tenia des de 1905. Sí, però, que hi arriba abans que a municipis com Granollers (1913) i Cardedeu (1914). L’any 2009, es va decidir recordar aquesta efemèride aprofitant les festes de Sant Martí, al novembre. Es van fer diversos actes commemoratius, entre els quals una exposició a Can Ramis. Va servir per retre homenatge i recordar la figura de Josep Alfaras: es va fondre en bronze un retrat seu que havia elaborat en guix Lluís Montané l’any 1928 i es va col·locar al vestíbul de la Sala Gran de l’Ateneu. Alfaras va contribuir a la modernització de la vila en altres aspectes com l’aigua corrent (1906) o el servei del telèfon (1911).
{{ comment.text }}